Tres distàncies

En ribagorçà hi ha un sistema de tres distàncies en l’ús dels adverbis, demostratius i pronoms amb caràcter díctic. De manera molt esquemàtica es pot parlar de: proximal per a distància propera a qui parla, medial per a distància propera a qui escolta i distal per a distància propera a una tercera persona. En adverbis, això són respectivament ací, astí i allí/allà.

Aquest sistema es veu acrescut per l’aportació de dellà i deçà com a complements per a la construcció de perífrasis que ajuden a fixar posicions intermèdies a partir dels tres elements simples. El resultat són, en conjunt, sis formes que podríem anomenar distal+, distal, medial+, medial, proximal+ i proximal i que representem a la taula:

proximal ací

ací deçanet

ací deçà

medial astí

astí dellanet

astí dellà

distal allà/allí

allí dellanet

allí dellà

– Maria, volràs pastís d’isto que tinc ací?

– No, Joan, eixo d’astí no m’agrada, m’agrada més aguell d’allà que menja Pepa.

En parlar sobre distàncies relatives a altres entitats (no només a qui parla i a qui escolta, sinó a tots dos alhora), tenim coses com:

Des d’ací, el camí baixa pr’astí dellà i fa una mangada i torna a vinre cap ací davall, pr’ací deçà a davall nostre, i passa cap a l’atre costat de barranc, cap allà, i allí dellà, a l’atre costat de serrat, trobaràs la roca roia.

És a dir que els adverbis s’apliquen a distàncies relatives a accidents geogràfics, no només relatives a locutor i interlocutor, i llavors entren en joc altres combinacions.

I encara es podria introduir nous matisos a la seqüència: els diminutius ací deçanet i astí dellanet permeten transmetre algunes precisions addicionals.

Noteu, en la conversa entre Joan i Maria del primer exemple, que als adverbis hi van associats el demostratius, isto–eixo–aguell (o les variants aguest–agueix–aguell), respectivament proximal, medial i distal. Hi podem afegir les formes neutres açò–això–allò:

proximal—–isto -a / aguest, -a —- açò

medial——–eixo -a / agueix -a —- això

distal———-aguell –a —————– allò

Cal remarcar que el valencià fa ús de ahí com a adverbi medial, i compta amb un sistema de tres demostratius, este–eixe–aquell.

Una coincidència entre el benasquès i el català alacantí és que tots dos tenen un neutre astó, corresponent a ahí–eixe en català meridional i a astí–eixo en benasquès

Les formes estàndard del català central tendeixen a reduir-se a dos, on aquí / aquest aplegaria les dos referències proximal i medial, mentre que allà / aquell es correspondria amb distal.