A pleret

Podeu enviar suggeriments a burnaga21@gmail.com

Si envieu paraules, feu-ho amb la màxima informació rellevant: pronunciació, significat amb variants segons el context, exemples i procedència (en quins llocs teniu la seguretat que es diu). Gràcies!

En algunes entrades, en parèntesi, s’indica el lloc des d’on ha arribat la informació:

B Boí

Be Betesa

Bo Bonansa

Br Beranui

Bu Buira

Ca Castanesa

Ci Cirès

CO Castarner de le Olles

Cr Cardet

Du Durro

EV Erill-la-Vall

Go Gotarta

Ir Irgo

LBo Les Bordes

Ll Llesp

LP Les Paüls

Ma Malpàs

No Noals

Po Pont de Suert

Ra Raons

Ri Rins

ROcc Ribagorçà occidental

Se Senet

SO Sant Orenç

So Soperuny

Sp Sopeira

ST Sagarras-Tolva

Ta Taüll

VB Vall de Boí

Vl Vilaller

a caramull. loc. adv. [a karamúll] Ple fins per damunt de l’alçada del plat o recipient.

a fe de listo. loc. adv. [a fé de lísto] (Ig) A fe que sí; a fe de Déu.

a plaeret. loc. adv. [aplairét] (Po Du) Molt a poc a poc. Anava molt a plaeret, sense pressa.

abadetxo. m. [abadétxo] (Po) Bacallà (tradicionalment, bacallà salat). L’abadetxo guisat era ben bo.

abatallar. v. tr. [abatallà] (Po) Batre l’arbre amb un totx per fer caure nous o altres fruits.

abeien. f. [abèien] (VB Ta) Rentina de l’avet. Es fa servir per curar el trecament d’un os de qualsevol animal. 

abillat, –ada. adj. [abillàt] (Du) Vestit, -da; mudat, -da.

ablaït, –da. adj. [ablaít] (Du) Que experimenta un cansament extrem.

abondar. v. intr. [abondà] (Po) 1. Usat generalment en negatiu, amb el sentit de no haver-n’hi prou. De fruita, quan fa tanta calor no n’abonda. 2.

a caramull. loc. adv. [a karamúll] Ple fins per damunt de l’alçada del plat o recipient.

a fe de listo. loc. adv. [a fé de lísto] (Ig) A fe que sí; a fe de Déu.

a plaeret. loc. adv. [aplairét] (Po Du) Molt a poc a poc. Anava molt a plaeret, sense pressa.

abadetxo. m. [abadétxo] (Po) Bacallà (tradicionalment, bacallà salat). L’abadetxo guisat era ben bo.

abatallar. v. tr. [abatallà] (Po) Batre l’arbre amb un totx per fer caure nous o altres fruits.

abeien. f. [abèien] (VB Ta) Rentina de l’avet. Es fa servir per curar el trecament d’un os de qualsevol animal. 

abillat, –ada. adj. [abillàt] (Du) Vestit, -da; mudat, -da.

ablaït, –da. adj. [ablaít] (Du) Que experimenta un cansament extrem.

abondar. v. intr. [abondà] (Po) 1. Usat generalment en negatiu, amb el sentit de no haver-n’hi prou. De fruita, quan fa tanta calor no n’abonda. 2. Usat generalment en negatiu, amb el sentit de no abastar a fer una tasca. No hi pot abondar a menjar fruita, de tanta que n’hi ha.

abotxir. v. intr. [abotxí] Nyapir (vid.).

abraguerat, –da. adj. [abragueràda] Bestiar abraguerat; vaca abraguerada, craba abraguerada, ovella abraguerada, que fa braguer, és a dir que se l’hi coneix que està prenyada, avançada.

abrasar. v. intr. [abrasà] (Du) Cremar. S’ha abrasat tot.

abrusar. v. tr. [abrusà] Esxafarnar, desfer. Vaig xafar es carreretes sense voler i van quedar ben abrusades.

abuixar. v. tr. [abuixà] (Du) Aventar (els gossos) contra algú o alguna bèstia. Els gossos s’abuixen, s’aventen (vid. aventar).

acabidellar. v. tr. [akabidellà] (Du) Fer cessar l’agitació (d’algú o d’alguna cosa), apaivagar. Sempre es diu en relació amb un estat d’ànim negatiu. No si podeva acabidellar: estava molt nerviós. 

acaçar. v. tr. [akassà] Anar al darrere, perseguir. El gos, fes-lo vinre i no l’acaces.

acadellar. v. intr. [akadellà] La gossa, parir.

acalatuir. v. tr. [akalatuí] (Du) Aturar, atuir, controlar. No el puc acalatuir de cap manera.

acampar. v. intr. [akampà] (Du) Viure.

acanyat, –ada. adj. [akanyàt] (Du) Persona molt cansada, esvaïda. Està ben acanyada, la pobra.

acaratxat, –ada. adj. [akaratxàt] (B Go) (vid. acoratxat).

acavallar–si. v. tr. pron. [akaballà si] 1. Fer-se seua una gran quantitat de propietats o de responsabilitats. Aguell tot se ho acavalla, no tè mesura. 2. Posar-se al damunt com a cavall. Es vaques s’acavallen.

ací. adv. [así] (Po) (vid. astí, allí) En aquest lloc. Vine cap ací. ací: locatiu proximal (proper a qui parla: ací a on soc jo);astí(vid.): locatiu medial (proper a qui escolta: astí a on sou vatres); allí–allà (vid.): locatius distals (llunyans a qui parla i a qui escolta: allí–allà a on són elles). Els locatius ací i astí coincideixen en referència amb l’estàndard aquí. El locatiu aquí (vid.) té una referència específica en ribagorçà i en altres varietats.

acogullar-si. v. pr. intr. [akogullà si] (Du) Acotxar-se, ajupir-se. 

acomesa. f. [akomésa] (Du) Bronca. M’ha fotut una acomesa.

acometre. v. tr.  [akométre] (Po) (ROcc acomete) Acaçar. El gos acomet as crabes coma boig.

aconillar-si. v. pr. intr. [akunillà si] (Ll) Amagar-se en un racó.

acoquinar. v. tr. [akokinà] (Po) Fer perdre el coratge (a algú), intimidar. Tantes amenaces l’han ben acoquinat.

acoratxat, –ada. adj. [akoratxàt] (Du) Amb mal cos. Avui estic acoratxat, potser haig agafat la grip. Expr.: estar mal acoratxat, fer mala cara.

acorbar–si. v. tr. [akorbà si] (Du) Acotxar-se. Ajupir-se. Se vòs plegar carreretes, t’has d’acorbar.

acorbatar–si. v. tr. [akorbatà si] (Po) Acotxar-se. Ajupir-se. No mi puc acorbatar p’a piar-mi es sabates.

acorderar. v. intr. [akorderà] L’ovella, parir.

acorronyar. v. tr. [akorronyà] (Ba Du Po) 1. Acotxar. La meua mare acorronya el gat malalt. 2. v. pr. Abraçar-se, apropar-se de manera afectuosa. El gat se m’acorronya a les cames.

acorropir–si. v. pr. [akurrupí si] (VB) Jaure replegat/da sobre si mateix/a.

acorropit, –ida. adj. [akurrupít] (VB) Arrupit, plegat, fet un rodell.

acotxar. v. tr. i pr. [akotxà] Gitar. Haig d’acotxar la canalla, que s’ha fet tard. Acotxeu-vos, que no s’espanten els cabirols.

adés. adv. [adés] (Du Po) Fa una estona. Adés haig anat a comprar.

adopterar. v. tr. [adopterà] (EV) Posar un coder a una ovella que no és sa mare, fins que aquesta se l’ame (vid. amar-si).

afagonyar–si. v. pr. [afagonyà si] (Du) Mig fondre’s la neu, amb la morança, especialment cap a la primavera. La neu s’afagonya quan es comença a fondre.

afartxucar. v. tr. [afartxukà] (Po VB) (var. afatxucar) Atapir (vid.). Alguna cosa, encabir-la comprimint-la en algun lloc. No afartxuques tant la roba, que s’arrugarà.

afatxat, –ada. adj. [afatxàt] (Du) Molt cansat.

afatxós, –osa. adj. [afatxós] (Du) Molest, enfadós, que un voldria treure’s del damunt. Pesat.

afisant, –a. adj. [afisàn] [afisànta] (Du) Persona o animal promiscus.

afivellar. v. tr. [afibellà] (Du) Endreçar, col·locar, posar en ordre. Haig d’afivellar es mitjons.

afogonyar–si. v. intr. pr. [afagonyà si] (vid. afagonyar–si).

aforradís. m. [aforradís] (Du) Cria d’algun animal que naix morta.

aforrar. v. intr. [aforrà] (Du Po) Avortar, un animal.

aforro. m. [afórro] Aforradís (vid.).

afuguentar-si. v. pr. intr. [afuguentà si] (Ll) Aventar-si (vid.), embalar-se.

afuguentor. f. [afuguentó] (Po Du) Qualitat de fuguent -a, o furro -a. Normalment s’afuguenten els animals.

afurro, –a. adj. [afúrro] (Po VB) Esquerp (vid. furro). Una mica ferèstec, que fuig. Tinc un gat ben afurro. Aguell nen é molt afurro, mai no si deixa fer potxons.

agatolinar. v. intr. [agatolinà] La gata, parir.

agonit. m. [agonít] (Ta) Angoixa.

agrifós, –a. adj. [agrifós] (Du) Alegre.

agueix, –a. pron. i adj. dem. [aguéix] [aguéixa] Demostratiu medial (vid. isto). Agueix estoig que tens tu é meu.

agueixo, –a. pron. dem. [aguéixo] (LBo) Demostratiu medial en funció pronominal (vid. isto). El meu é agueixo.

aguell, –a. pron. i adj. dem. [aguell] (Du) Demostratiu distal (vid. isto). Aguell estoig que tè Maria é meu.

aguest, –a. pron. i adj. dem. [aguét] [aguésta] Demostratiu proximal (vid. isto). Aguest estoig que tinc jo é teu.

aguesto, –a. pron. dem. [aguésto] [aguísto] (LBo) Demostratiu proximal en funció pronominal (vid. isto). El teu é aguesto

aidar. v. tr. [aidà] (Du ST) Ajudar.

aigualada. f. [aigualàda] (Du) La rosada que cau a la nit. 

aimar–si. v. tr . [aimà si] (VB) (vid. amar-si) Quan a una mare se li dona la cria d’una altra i aquella l’accepta. La vaca ja s’ha aimat al vedell.

aixalda. f. [aixàlda] (VB) Espurna. De la foguera en va sortir una aixalda.

aixena. f. [aixéna] (Ta) Astella que es clava a la pell.

aladre. m. [alàdre] (Po) Arreu, arada.

alaga. f. [alàga] (VB) Pi roig. Ham vist un pigot al damont d’aguella alaga.

albar. m. [albà] Àlber, Populus alba.

albardar. v. tr. [albardà] (Po) 1. Carregar amb l’albarda. 2. fig. Enganyar o prendre el pèl a algú. L’han ben albardat.

albissó. m. [albissó] (Ta) Herba de mata grossa, de fulles com esparses i flor blanca, com les dels lliris; se fa als xancullers (vid.) d’alçada. També dita herbassó (vid.). Segons recull Sabina Lapedra: “Una planta que fa unes fulles groses i a damont hi fa una floritura que en diven una mula. En feven calderades pr’als tocinos, les anaven a collir com les cornasses”.

alçapernes. m. [alsapèrnes] Pernada d’un animal gros. Cossa.

àliga blanca. f. [àliga blanka] [àliga bllanka] Aufrany.

àliga roia. f. [àliga ròia] Trencalòs. 

allà-en-dies. adv. [allà n díes] Fa dies, fa temps. Ja hi vaig anar allà-en-dies, fa mesos.

allà. adv. [allà] Adverbi locatiu distal (vid. ací, astí). Fa referència a un indret que es troba relativament lluny, tant de qui parla com de qui escolta, i que té una localització poc precisa (vid. allí). Pr’ací entà allà, an aguella clotada.

allavontes. adv. [allabòntes] Aleshores. Mi vaig queixar i allavontes mi van aidar.

allí. adv. [allí] Adverbi locatiu distal (vid.  ací, astí). Fa referència a un indret que es troba relativament lluny, tant de qui parla com de qui escolta, i que té una localització precisa o ha estat esmentat anteriorment (i aleshores pren un sentit pronominal).Baixeu pr’ací entà baix, cap allà a l’altra banda, fins allí an aguell roure. Allà pel cap del tossal hi ha fonts, i allí se hi fa sedorn.

amansivar. v. tr. [amansibà] Amansir, fer tornar mans un animal.

amar–si. v. tr. [amà si] (Du Po) (vid. aimar–si).

ambèfio, –a. m. i f. [ambèfio] (VB) (vid. bèfio).

amoixonar-si. v. intr. [amoixonà si] (Po) Acovardir-se. 

amont. adv. [amón] En direcció cap a dalt: cara amont vs. cara avall; pr’amont vs. pr’avall.

amontanyar-si. v. intr. [amontanyà si] (Du Po) Habituar-se a la montanya, el bestiar però també les persones que l’acompanyen. Té a veure amb canvis físics i de comportament, tots ells positius: salut, fortalesa, dinamisme, temperança. Fas bon color, sembla que t’has amontanyat.

amorriar. v. intr. [amurrià] (Po VB) Especialment el bestiar, quan fa calor a mesdia (vid.), agrupar-se quietes i amorrades al terra, fent-se ombra les unes a les altres.

amorro, –a. adj. [amórro] (B Go) Boig, que pateix una afecció neuronal, que fa moviments en cercle. Aplicat al bestiar.

amortar. v. tr. [amortà] (SO) Apagar (un llum, un foc). Amorta la llum, que ja s’ha fet de dia.

an. m. [àn] (Ar Po Is) Any. Fa dos ans, el vaig vere.

anar gat. expr. [anà gàt] (Po) Anar borratxo.

andà. m. [andà] (Du) Tanca transportable, tradicionalment de balustres de fusta, per tancar una porta o un portell, o per formar un tancat.

anganilles. f. [anganílles] (Du) Seient per anar a cavall les dones, assegudes de costat, al darrere de qui mena el cavall.

aninou. m. [aninòw] (Ca Ri) Regal fet pel padrí de bateig, el dia d’any nou, al fillol. 

ansera. f. [anséra] (Po) Anella per on s’agafa un recipient o una bossa. Ansa.

ànsia. f. [ànsia] (Du) Vitalitat, afany. Has de tindre més ànsia a fer les coses.

antera. f. [antéra] (Ba) Verger. Indret més calent de l’hort, on es fa el planter.

antosta. f. [antòsta] (Po Du) Paret prima feta de maons o de panys prefabricats, que generalment no sosté cap pes. Paret que separa dos estances.

apariar. v. tr. [aparià] (Du Po) Reparar una cosa malmesa o espatllada. Apariar un motor. 2. Preparar, amanir. Apariar l’enciam. 3. Posar a lloc. Per a demanar a una vria (vid.) de posar-se com cal a la menjadora (p. ex. una equa o un matxo) per deixar passar una persona, aquesta li crida: Au, ‘paria-ti!

aparionar. v. tr. [aparionà] (Du) Posar en parelles. Aparionar els mitjons.

apollerar-si. v. tr. [apollerà si] (Du) 1. La poralla, anar a dormir. 2. fig. Una persona, anar-se’n a dormir.

apotxonar. v. tr. [apotxonà] (Po Du) Fer potxons. Sempre que si troben, s’apotxonen.

aquetear. v. tr. i pr. [akitià] [aketeà] (Ba Po) Tranquil·litzar. Estava molt nerviós però al final si va aquetear. Aquetea’t, para ja!!

aquí. adv. [akí] Adverbi locatiu medial (vid.  ací, astí). Fa referència a un indret que es troba relativament proper, tant de qui parla com de qui escolta, i que ha estat esmentat anteriorment (i aleshores pren un sentit pronominal). Equival a astí o a allí segons el cas. Baixeu fins an agueix prat, aquí hi estareu bé.

arangó. m. [arangó] (Ta) Aranyó.

armella. f. [armélla] (Po) Anella de ferro, normalment per estacar els animals amb el ramal.

arnada. f. [arnàda] (Du) Cosa mal feta, sapastrada. He fet una arnada… 

arraupat, –ada. adj. [arraupàt] (Du) Que té el cos més curt proporcionalment que les cames. Tè un tipo estrany, é molt arraupat cap amont. 

arregussar. v. tr. [arregussà] Arremangar.

arrengar. v. tr. [arrengà] Fer rengues, fileres. Arrengar l’herba: fer cordons per embalar.

arrepuntar–si. v. intr. pr. [arrepuntà si] (Du) Emparar-se sobre una cosa o superfície, tot agafant-s’hi o assegurant-hi la posició. S’ha arrepuntat a la cantonada, si coneix que era ximat bella mica. 

arreu, a l’_. loc. adv. [arrèw] (Du) Tot seguit. En deixar-se’n de ploure, ha de fer net a l’arreu. 

arroplegar. v. tr. [arroplegà] (Du) Arreplegar, recollir. 

arrullar. v. tr. [arrullà] (Du) Baixar o caure rodant; aventar-se. S’ha arrullat per una costera avall. 

arvella. f. [arbélla] Varietat de pèsol.

ascla. f. [àskla] Secció longitudinal en la llenya. 

asclar. v. tr. [asklà] (Du) Partir pel mig o fent-ne una ascla, particularment la llenya. 

asmat, –da. adj. [asmàt] (Du) Que té ofec, o que té asma. Estar asmat.

aspro, –a. adj. [àspro] (Du) Rude, rugós, aspre. Tè es dits ben aspros.

assossegar. v. tr. i pr. [assossegà] (Du) Calmar, calmar-se. No si pot assossegar ni un moment. 

astí. adv. [astí] Locatiu medial, que designa un indret més pròxim al qui escolta que al qui parla (vid. ací). També, en indrets amb estructura divisible, pot designar una distància relativament mitjana: en una vall que es mira des d’un costat elevat, ací pot fer referència a la banda on som, astí a la part baixa i allí–allà a l’altre costat de vall; o astí a l’altre vessant de vall i allí–allà a la vall de més enllà.

atabalar. v. tr. [atabalà] (Du) Carregar el cap. Hi era tant sorroll allí que estava atabalat. 

atansar. v. tr. [atansà] (Du Po) Apropar. 

atapir. v. tr. [atapí] (Po) Encabir a base de força, comprimir. 

atarquinat, –da. adj. [atarkinàt] (Bo) (vid. atorquinat). 

atényer. v. tr. intr. [aténye] (Ba Po) 1. Abastar físicament. No hi puc atényer, al llibre. 2. Abastar intel·lectualment. No ho puc atényer, se què vol dir.

atifat. adj. [atifàt] (Po) Ràpid, escopeteiat (vid.).

atinar. v. intr. [atinà] (Du) Encertar. Ja no atina, no li funciona bé el cap.

atisar. v. tr. [atisà] (Du) El foc, revifar-lo.

atisbar. v. tr. [atisbà] (VB) Encertar. No atisbava el forat de l’agulla.

atorellar. v. tr. [atorellà] (Du) Fer torells, barrons de la retjària del braç i de llargada mitjana, quan es fa fulla. 

atorquinat, -da. adj. [atorquinàt] (Du) Molt ple, atapit. La xumeneia estava atorquinada d’estalzí. 

atranc. m. [atràng] (Ba Du Po) Passa molt llarga. Feva uns atrancs coma tres dels meus.

atribulat, –da. adj. [atribulàt] (Du) Atabalat, enfeinat. 

atricar. v. tr. [atrikà] Endreçar, guarnir un indret o una cosa o persona.

atricat, –da. adj. [atrikàt] (Du) Ben endreçat, ordenat. Teniva el menjador molt atricat. 

atrofiat, –da. adj. [atrofiàt] (Du) Fato. 

atrotinat, –da. adj. [atrotinàt] (Du) Malmès o gastat. Tinc les sabtes ben atrotinades.

atuït, –da. adj. [atüít] (Du) Una persona o un animal, molt cansats, o bé malalts. 

aubardar. v. tr. [awbardà] (Po) (vid. albardar). 

aubert, –a. adj. [awbèrt] (Po) Obert. Té les finestres aubertes.

aucir. v. tr. [awssí] (VB) Matar. Si ho torna a fer, l’auciré.

aulesa. f. [awlésa] (Du Ba Po) Acte de dolenteria. Encara faràs alguna aulesa.

avear. v. tr. [abeà] (Ta VB) 1. Ensinistrar, normalment animals de tir. 2. Fer prendre (a algú) el costum, l’habitud, de fer alguna cosa. L’has d’avear a estudiar cada dia.

avedellar. v. intr. [abedellà] [abidellà] La vaca, parir.

aventar. v. tr. [abentà] (Po Du) 1. Llençar o fer anar (alguna cosa, algú o algun animal) molt de pressa en alguna direcció. No aventeu el roc per la costera, que pot fer mal a algú. Ha baixat un escabot de bestiar, però els haig aventat el gos i els haig fet marxar pr’amont. 2. v. pr. Llençar-se molt de pressa en alguna direcció. S’ha aventat a córrer pr’avall. Si va despenjar un pigal que si va aventar pe’la rourera avall.

averia. f. (vid. vria). 

avidellar. v. tr. i intr. [abidellà] (Du) (vid. avedellar). 

axiquir. v. tr. [atxikí] Reduir, fer xic.

babuller blanc. m. [babullé blanc] (Ta) Espinau (vid.), Crataegus monogyna.

bac. m. [bàk] (Du) Patacada, caiguda, bascada. S’ha fotut un bon bac.

baciu, -iva. adj. [bassíw] [bassíba] (Du) Que no cria. Bestiar baciu. Una ovella baciva. Aguella vaca, enguan, é baciva. El terme baciver, que ha donat lloc a algun topònim, fa referència a l’indret reservat a la guarda del bestiar baciu.

bacó. m. [bakó] (Du) Tota la cansalada del porc en una peça. 

badar. v. intr. [badà] (Du) Encantar-se, no emprar útilment el temps.

badoquear. v. tr. [badokeà] (Po) Badar.

bafurós, -sa. adj. [bafurós] (Po VB) 1. Que té la cara bruta. Eixuga-ti la cara, que estàs ben bafurós. 2. fig. Que tracta malament o amb menyspreu els altres.

baiard. m. [baiàrt] (Du) Estri per transportar alguna cosa entre dos o quatre persones. Està format per dos barres laterals que suporten un empostat sobre el qual es col·loca el pes que cal transportar.

bajoca. f. [batxòka] (Po) Mongeta. Es bajoques que cuina la meua padrina són boníssimes.

balaga. adj. inv. [balàga] (Ll) Persona informal, moralment reprovable. Estàs fet un balaga…

balb, –a. adj. [bàlp] (Du) Sense tacte a causa del fred. Tinc es mans ben balbes, no puc agafar la clau.

baldana. f. [baldàna] (Du Po) 1. Protuberància que sobresurt del cos. M’haig fet un patac al cap i m’ha sortit una baldana. 2. Botifarra. No m’agrada l’entrepà de baldana.

baldat, –da. adj. [baldàt] (Du) Que té mal d’ossos, que té molt cansament. Avui estic tan baldada que no valgo pr’a res.

balde. m. [bàlde] (Ba Du Po) Cossi. Recipient de plàstic que pot ser de moltes mides i que té multitud de funcions. 

baldofa. f. [baldòfa] (Ba Du Po) Baldufa.

baldragues. m. [baldràgues] (Du) 1. Persona una mica pereosa (vid.). 2. Que es deixa manar per altres. 

bana. f. [bàna] Corn, banya.

bancal. m. [bankàl] (Du) Terrassa de terreny de prat o conreu.

banyar v. tr. [banyà] (Du) Mullar. No vaigues a buscar carreretes, que vol ploure i no faràs senó banyar-ti. 

barabuc, –a. adj. [barabúk] (Du Ma) Sonso, malcarat, antipàtic.

barana. f. [baràna] (Du) Una tanca que pot ser de ferro o de fusta.

barbolleiar. v. intr. [barbolleà] [barbolleià] (Po) Parlar entre dents. Parlar sense sentit. Estrolicar. Aguell home no sé pas se què barbollea.

bardera. f. [bardéra] Gran foguerada. 

bardo. m. [bárdo] (Du Po) Batanada, pallissa. Li van fumbre un bardo. 

bardoll, –a. adj. [bardóll] (Du) Persona que tot ho embolica, que embardolla.

bardomer. m. [bardomé] (Ma) Espai de vegetació abundosa i espessa, especialment d’arbres i arbustos.

bardosser, –a. adj. [bardussé] (Du) Persona que no vigila gaire en fer les coses. Ja ho ha fet malament, é tan bardusser… 

barga. f. [bàrga] (Du) Munt cònic d’herba seca, a manera de paller al ras en un prat, que pot arribar a fer quatre o sis metres d’alt i un diàmetre semblant. Els animals l’aprofiten durant l’hivern. 

barguiler. m. [barguilé] El pal central, a manera d’eix vertical, que fixa la barga.

barrada. f. [barràda] (Du) Un cop de barró, un cop de bastó. 

barranc. m. [barrànc] Canal, normalment pedregosa, produïda per l’aigua. Segons recull Josep Maria Rispa, es pot distingir entre barrancs de tronada (vid. carant) i barrancs de font.

barrancada. f. [barrankàda] (Du) Molta aigua pel barranc. Baixava una barrancada… També pot ser aigua barrejada amb terra i pedres.

barrar. v. tr. [barrà] (Du) Tancar. Haig barrat el prat amb el fil pr’a que les vaques no s’escapen. 

barraster, –a. adj. [barrasté] (Du) Que no para compte, que ho fa tot sense pensar.

barrastres. adj. [barràstres] (Po) Barrip-barrop, bardosser. Em posa negra quan frega els plats, é barrastres com ell sol. 

barreia. f. [barréa] [barréia] (Ma VB Vi) Barreja. M’haig fet una bona barrea de trumfes i cols.

barreiar. v. tr. [barreà] [barreià] (Ma Ba Vi) Barrejar. 

barrera. f. [barréra] (VB) Tanca; marge d’un tros, tancat de mates i arbres. Es crabes han saltat la barrera. As barreres se hi fa mores i prinyons.

barriassa. f. [barriàssa] (Du) Rama llarga i prima. 

barriassada. f. [barriassàda] (Du) Barrada, cop de barriassa. Et fotré barriassada… 

barrinada. f. [barrinàda] (Du) Explosió. Caiguda sorollosa.

barrinar. v. intr. [barrinà] Pensar. Barrinen se com fer alguna maldat.

barró. m. [barró] (Du) Bastó, o barra de fusta o de metall. 

barsa. m. [bàrsa] Mata espinosa que fa mores, Rubus ulmifolius.

barser. m. [barsé] (Du) Barsa o conjunt de barses (vid. barsa).

bascada. m. [baskàda] Patacada, caiguda, bac. S’ha fotut una bona bascada.

bascós, –osa. adj. [baskós] Que té mareig.

basqueiar-si v. intr. [baskeàsi] [baskeiàsi] (Du) Tindre ànsia per alguna cosa, cercar amb afany alguna cosa. No estar-se quiet. Es ovelles si basqueen, senyalen aigua. 

bassurro. m. [bassúrro] Herbes que es fan als horts.

bast, –a. adj. [bàst] (Du) Persona despreocupada, deixada, o fata.

bastaix, –a. adj. [bastàix] Descortès, poc delicat. 

bastanaqués, –ssa. adj. [bastanakés] (Du)  Persona que no mira gaire el que fa ni com ho fa.

batall. m. [batàll] (Du) Peça cilíndrica que penja a dins de l’esquella o de la campana per fer-la sonar. Fig. per referir-se a algú prim: estar sec com un batall.

batanada. f. [batanàda] (Po) Tampanada (vid.), patacada.

batibull. m. [batibúll] (Du) Confusió i desordre en un conjunt de persones o bèsties. Un gran batibull de gent.

batissac. m. [batissàk] Esbalç.

batisteri. m. [batistèri] (Bo Du Ma Vl) Tribulossi, debatori (vid.). Molt soroll. Desordre. Tinc un batisteri a la cuina, que tinc faena ta tota la tardi!

batlle, –ssa. m i f. [bànlle] (Po) 1. Alcalde 2. Antigament, autoritat municipal i judicial en els pobles. El batlle va dictar sentència.

baürta. f. [baúrta] (Du) Bosquina formada per arbustos i rebrots d’arbre. Lloc amb diferents tipus de vegetació molt espessa, a mitja alçada entre els prats de ribera i la mitja muntanya. 

becaina. f. [bekàina] (Du) Breu migdiada.

bèfio, –a. adj. [bèfio] (VB) (vid. ambèfio, embèfio, bífio) Persona o animal que té la dentadura de baix més prominent que la de dalt.

bell, –a. indef. [béll] 1. Precisa la ubicació. Al bell mig, a la bella vora, al bell cap del tossal. 2. Indefinit reforçant un element quantificador. Dona-me’n bella mica. A vere se trobes bell sarpat de llenya. Hi ha bella cosa d’arbres.

bergàs. m. [bergàs] (Du) Aprés, clos estret on es munyen les ovelles.

bestiar. m. [bestià] Bestiar oví. En context ribagorçà, bestiar com a genèric fa referència al bestiar de llana. A vegades es fa la diferència entre bestiar gros (vaques, eqües…) i bestiar xic (ovelles, cabrum…).

besurt. m. [besurt] (B) Arbre de l’espècie Sorbus aucuparia.

beurnot. m. [beurnòt] (VB) Got molt gran fet de metall. Agafaré el beurnot per fer punteria.

bífio, –a. m. i f. [bífio] (vid. bèfio, embèfio) Que té la dentadura de baix més prominent que la de dalt. Pobre vedell, é bífio.

bimarda. f. [bimàrda] Vaca de dos anys.

bisbe. m. [bísbe] (Du) 1. Bull negre especialment ample. 2. La part del budell del porc utilitzada per fer-lo.

blair. v. tr. [blaí] (Po) Fer molt mal. El gos va deixar ben blaït aguell gat.

blau. m. [blàw] [bllàw] (Po) Taca blavosa a la pell resultat d’un patac.

bobó. m. [bobó] (Ma Po) Gra de raïm o fruit en forma de raïm. La moixera i la cornera fan uns bobons negres.

bobó. m. [bubó] (Po) Duc (Bubo bubo).

boc. m. [bók] (Du) Mascle de la cabra. Es bocs boquissen.

bocafoscant, a _. loc. adv. [bokafoskàn] (Po) Quan comença a fer-se de nit. A bocafoscant ja hi farem cap.

bocoi. m. [bokòi] (Du) Recipient de mida mitjana per al vi. 

boga. f. [bòga] (Po) 1. Límit entre termes. Pr’allí passa la boga. 2. Fita que marca el límit. Anem seguint les bogues.

bogal. adj. [bogàl] (Du) De mida sobrera. El tricot li va molt bogal.

bogar. v. tr. [bogà] (Du) Fer jaure el bestiar en un prat per adobar-lo amb el fem. Se solen fer servir tanques per construir una pleta, que es va canviant de lloc successivament durants diversos dies. 

boixada. f. [boixàda] Escombrada. Fes una boixada a la cuina.

boixar. v. tr. [boixà] (Du) Escombrar. 

boixeriga. f. [boixeríga] (Se Ta) Mata baixa d’alta muntanya, Rhododendron ferrugineum.

boixeriguer. m. [boixerigué] (Se) Indret abundós de boixerigues (vid.).

bomboló. m. [bomboló] (Du) Borinot. 

bombonir. v. intr. [bomboní] (Du B) Mormolar. Rondinar. Maleiar (vid.) en veu baixa.

bondància. adv. [bondànsia] (Po) Prou, o força. Treballa bondància, se vòs fer quartos. N’ha caigut bondància, d’aigua, encar medrarà el país.

boquir. v. tr. [bokí] [bukí] (Du) El boc, cobrir i fecundar la craba (vid.). Es crabes si boquissen. El boc es boquís. 

bord, –a. m. f. [bórt] (Du) 1. Nen, nena, amb un matís lleugerament despectiu. 2. adj. Fill il·legítim o de pare desconegut (mai substantivat: é bord, -a).

bordaler, –a. m. i f. [bordalé] Persona que s’encarrega dels animals en una borda en un període de l’any.

bordegot. m. [bordegòt] (Ma Po VB Vl) Nen o nena. Té un sentit informal, que va d’un matís despectiu a un d’afectiu, més quan és diminutiu. Ha nascut un bordegot! Estic embarassada i porto una bordegoteta. N’estic fart, d’isto bordegot.

borreguí, –na. m. f. [borreguí] [borriguí] (Du) Persona molt desnerida, especialment un infant. 

borrusca. f. [borrúska] (Ri) 1. Volva de neu. 2. Partícula mínima d’alguna cosa, com ara una molla de pa, o una brossa.

borruscall. m. [borruskàll] (Ri) Borrusca (vid.).

borruscall. m. [burruskàll] (Du) Poc d’alguna cosa, especialment de neu. Aguesta nit ha caigut un burruscall.

bot. m. [bót] (Du) Recipient de pell que serveix per a posar-hi el vi.

boteiar. v. intr. [boteà] [boteià] (Du Ta) Caure per un batissac (vid.), per un esbalç. 

boterot. m. [boteròt] (Du B) Carrer molt estret i sense sortida entre dos cases.

boterut, –da. adj. [boterút] (Du) 1. (Algú o algun objecte) que és gras i xic, com ara un gos boterut, o un arbre boterut. 2. Busca-raons. Quin boterut estàs fet.

botiera. f. [botiéra] (Du) Ramat d’ovelles que es queden d’hivern a casa, i no marxen cap a la plana. 

botja. f. [bótxa] (Po) Planta arbustiva (Dorycnium pentaphyllum).

botjar. v. tr. i pr. [botxà] (Es Po VB) Moure, moure’s. No m’haig botjat de casa en tot lo dia. No te’n púiegues de peu an iixa pedra, que si botge. 

botxaca. f. [botxàka] Butxaca.

braguer. m. [bragué] (Du) Les popes. Només es diu dels animals (i encara els herbívors): una ovella, una vaca, una equa, un isard… 

bramar. v. intr. [bramà] (Po) 1. Plorar. No fa falta bramar tant per aguesta ferida. 2. Cridar, una vaca o un toro. Sento bramar es vaques. 

brandeiar. v. intr. [brandeà] [brandeià] 1. Cremar amb flama o brasa visible, fent brandera. La meua falla sí que brandeia. 2. Relluir el tall d’un ganivet o similar. Iixo ganivet brandeie de tallent que é.

brandera. f. [brandéra] Flama. T’ha quedat molt fi ixo rantiner, quan l’encengues farà una brandera que si verà de tota la vall.

brastar-si. v. tr. [brastà si] (Du) Tallar-se, escaldar-se o irritar-se la pell pel fred. Se m’han brastat els llavis. 

brena. f. [brèna] (Du Ta) Menjar que la gent s’emporta per anar a fora, singularment els pastors o els qui treballen la terra durant el dia.

brenca. ind. [brénka] Molla, got (vid.). No m’agrada brenca el vi, ni brenca ni molla, i de pa no en vui brenca tapòc.

breulo, –a. adj. [brèwlo] (Du) Fràgil, (B) poc flexible. Aquestes pastes són molt breules. Fusta breula. (vid. freulo).

brient. m. [brïén] Taca a la pell, en rodell, caracteritzada per una textura llisa i lluent, es diu que deguda al contacte amb la saliva dels gossos. Brià.

briquet. m. [brikét] (Ig Ta) Encenedor. Passa’m el briquet, que vui encenre el foc. 

brivar. v. intr. [bribà] (Du) Entrecavar l’hort per traure’n les males herbes.

bròfec, –ga. adj. [bròfek] (Du) Sonso, eixut.

brom. m. [bróm] Broma grossa o abundor de bromes.

broma. f. [bróma] (Po) Broma al cel. Boira. Em sembla que plourà, amb tantes bromes al cel. La broma espessa no deixava passar el sol.

brossat. m. [brossàt] (Du) Producte que queda després d’haver obtingut la matèria grassa de la llet per fer el formatge.

brotxonat, –da. adj. [brotxonàt] (Du) Animal que només té banes (vid.) molt poc prominents, a penes visibles.

bruent, –a. adj. [bruén] [bruguén] (Du Po) Molt calent. No toques agueix ferro que està bruent. 

brufada. f. [brufàda] (Po) 1. Neu poc abundosa que ve portada pel vent i no arriba a quallar. 2. Neu que ha caigut de nit i que es fon amb la primera claror. 3. Fig. Una colla de… Passava una brufada de gossos carrer avall.

brufeiar. v. intr. [brufeà] [brufeià] (Du) Fer brufada.

bruixó. m. [bruixó] Neu de primavera, que cau en boles diminutes.

bufa. f. [búfa] (Du) Escarment, mòfia. T’han fet una bona bufa.

bufet. m. [bufét] (Du) Moble que a la part de dalt té un mirall i a baix té un armari per guardar-hi, normalment, la vaixella.

bufit. m. [bufít] (Du) Una bufada que fan els animals, normalment, abans de fugir. El cavall ha fotut un bufit i ha colat. 

bugada. f. [bugàda] (Ri) Rentada de la roba.

buiga. m. [búiga] Lloc en terreny comunal que es cultiva o ha estat cultivat algun cop. Fer una buiga és habilitar un terreny erm per poder-lo conrear (espedregar i esbuigar, és a dir traure’n pedres, arbres i mates).

buigó. m. [buigó] (Du) Un monter d’alguna cosa.

buigot. m. [buigòt] (Du) Lloc de dins del terreny comunal que ha estat cultivat algun cop, buiga.

buina. f. [búina] (Be) Femta, excrement (abans o després de ser expulsat).

buinalada. f. [buinalàda] (Po) Excrement de la vaca. 

burell. m. [buréll] (Ri) 1. Teixit retjo de llana. 2. Peça d’aquest teixit que es posa a davall de l’albarda per protegir la bèstia de càrrega. 3. Peal (vid.).

burnot. m. [burnòt] (Ma) Recipient cilíndric, cubell de les escombraries. (Du) Garrafa.

burrida. f. [burrída] (Du) Una quantitat xica. Una burrida de sal.

burrunyoc. m. [burrunyòk] (Vl) Bony, protuberància aspra en el tronc d’un arbre.

búrtic, –ga. adj. [búrtik] (Po Bo) 1. Sense cap mollesa, dolçor, ni suavitat. Una terra búrtiga. 2. Persona basta, que no és amable amb la gent. 

burxar. v. tr. [burtxà] 1. Tocar i remoure amb una burxa (un objecte llarg i punxent) 2. Insistir excessivament, empipant o provocant.

buscall. m. [buskàll] (Du) Tros de llenya. Bastó.

buscallada. m. [buskallàda] (Du) Cop de buscall

bussut, –da. adj. [bossút] (Du) Arredonit o, segons el context, unflat. Un extrem bossut. Unes pedres bossudes.

buticaixada. f. [butikaixàda] (Du) Cop, bufetada. 

ca! Expr. [kà] Expressió de sorpresa contradictòria amb alguna cosa que diu algú altre. – Jo ho trobo prou barat. / – Ca! Si val el doble que la setmana passada!

cabàs. m. [kabàs] (Du) Recipient en forma de bossa, rígid, amb dos anses.

cabassa. f. [kabàssa] (Ri) Cabàs de mida mitjana, senalla.

cadell. m. [kadéll] (Du) Cria de gos o d’os. 

cairó. m. [kairó] (Po) Bocinet, trosset de l’extrem. Un cairó de pa.

calamonat, –da. adj. [kalamunàt] (Du) Florit, reblanit, aplicat especialment al cereal o al menjar emmagatzemat que ha agafat humitat.

calatracs. m. pl. [kalatràks] (Po Ri) Trossos de bull, botifarra o coquetes, que esclaten mentre els embotits es bullen a la caldera, que hi queden a la fi del procés i deixen una aigua extremament greixosa.

calbot. m. [kalbòt] (Po) Clatellot, garxot. Un cop que algú fa amb la mà al cap d’algú altre. 

calçat. m. [kalsàt] (VB) Calcer. Calçat de neu. 

calcer. m. [kalsé] (Po) Protecció dels peus. M’haig comprat un calcer ben bonic.

calfar. v. tr. [kalfà] (Po) Escalfar. Calfa-ti, que vens enreulat.

callerís. m. [kallerís] (B Ri) Carreró estret entre dos cases.

calrada. f. [kalràda] (Ta) Rallada de sol, que pot acabar d’eixugar l’herba relenca (vid.) en una estona.

campar. v. intr. [kampà] Viure (vid. acampar). Va campar més de cent anys.

canabastra. f. [kanabàstra] (Po) Esquelet d’un animal.

canada. f. [kanàda] Recipient de fusta, d’uns deu litres de capacitat, en forma de con invertit o de farrada tapada, amb un parell de brocs per on es pot beure al galet.

canalla. f. [kanàlla] Col·lectiu de nens i nenes. Crida a la canalla que vinguen a berenar. 

canaló. m. [kanaló] Teula que fa canal en el sentit del pendent del teulat.

canaula. f. [kanàwla] (Du Po) Collar de fusta, o anella de fusta per lligar i tibar un ramal o corda.

candela. f. [kandèla] (Du) Espelma.

candongueiar. v. intr. [kandongueà] [kandongueià] (Du) Fer el mandrós. 

canot. m. [kanòt] Tija d’una planta.

cantamanyanes. adj. inv. [kantamanyànes] (Du) Que és poc fiable. 

cantell. m. [kantéll] (Po) Vora d’una superfície plana o d’un recipient. Cauràs! No segues al cantell de la taula. Un plat amb el cantell decorat.

cantendre. v. intr. [kanténdre] Ficar-se en un embolic.

cantill. m. [kantíll] (Po) (vid. cantell).

cap. neg. [kàp] Pas. No vindrà cap. No ha cap trucat, encara.

capcina. f. [kapsína] (VB) Part alta de la capçada d’un pi. S’ha parat una perdiu a la capcina d’aguell pi. 

capterrera. f. [kaptarréra] (Du) Llosa de les que fan de coberta al cap d’una paret.

carallada. f. [karallàda] Coses dignes d’un carallot.

caralleiar. v. intr. [karalleà] [karalleià] Fer carallades, fer el carallot. Què caralleies?

carallot. m. [karallòt] (Po) Fato, baldragues.

carant. m. [karàn] Canal o barranc que ha obert l’aigua (quan fa tronades).

carantús. m. [karantús] (Du) Carant.

caricau. m. [karikàw] (Bo) Avenc molt fondo, abisme.

caristiós, –osa. adj. [karistiós] (Po) Car, poc assequible.

carnús, –ussa. adj. [karnús] (Du Ll Po) Persona dolenta, retorçuda, maliciosa. Aquell é un carnús, mi va fotre es quartos de mala manera. A vegades pot prendre un sentit menys negatiu, equivalent de consagrat (vid.).

carrampoll. m. [karrampóll] (Du) Carràs.

carràs. m. [karràs] Sobretot de fruita: un carràs de raïm, de groselles. 

carrasqueiros. m. [karraskéiros] (Po) Mareselva. Que bonics que són els carrasqueiros!

carrerada. f. [karreràda] Camí circular que fan les carreretes al prat.

carrereta. f. [karreréta] Bolet de bon trobar, que fa carrerades als prats, Marasmius caryophylleus.

carreró. m. [karreró] (Du) Caminet.

carrerola. f. [karreròla] (Du) Carrereta.

carriscle. m. [karrískle] (Po) Columna vertebral. S’ha fet mal al carriscle i ham d’anar a l’hospital.

carrota. f. [karròta] (Po VB) Carrota, pastanaga.

casalot. m. [kasalòt] (Du) Casa molt gran.

casats solters. m. pl. [kasàts soltés] Matrimoni sense patrimoni.

casca. f. [kàska] (Po) Cascull (vid.), clasca dels molls (nous, ametlles, avellanes…).

cascull. m. [kaskúll] (Po) Casca (vid.), clasca dels molls (nous, ametlles, avellanes…).

caselot. m. [kaselòt] (VB) Caminet estret entre dos cases. Avui anirem a jugar al caselot de Perot.

cassigall. m. [kassigàll] (Po) Bocí de roba esparracada. Tafall.

casullat, –da. adj. [kasullàt] (Du) Foradat. Les tavelles estaven totes casullades d’alguna cuca. 

catxapó. m. [katxapó] (VB) Cria del conill.

cavallfust. m. [kaballfúst] (Po) Escala per a collir fruita. Puiaré amb el cavallfust a l’olivera.

cenra. f. [sènra] (Po) Cendra. 

cirimomor. m. [sirimomó] (Po) Lilà. A la primavera el cirimomor florís.

clareny, –a. adj. [klarény] Que fa un so clar. Una campana clarenya, una esquella clarenya.

clarió. m. [klarió] Tros de llosa o teulís amb el qual pots escriure sobre una altra llosa roia. Tros de ges amb el qual pots ratllar sobre una llosa o una altra superfície.

cleca. f. [klèka] (Po) Algú que sempre es deixa enganyar o perdre les oportunitats. 

cloca. f. [kllòka] (Ri) Gallina que vol covar (vid. lloca).

ço de_. pron. neut. [sò de] (Po) Locució utilitzada per fer referència a la casa i patrimoni d’algú o alguna família. D’isto costat é çò de nostre i d’eixo é çò de teu.

cobertó, -ons. m. [kubertó] [kubertóns] Teula que fa coberta entre dos canalons d’un teulat.

cobrir. v. tr. [kubrí] El mascle, fecundar la femella, específicament el cavall cobrir l’equa.

coda. f. [kóda] (LP) Cua.

coder. m. [kodè] (Ig) Estoig on es posa la pedra d’esmolar la dalla, que es pot portar penjat a la cintura, amb una mica d’aigua a l’interior per mantindre la pedra humida. Tradicionalment eren de llautó o de zinc, actualment també de plàstic. Remarquem la pronunciació en [è].

cogorra. f. [kogórra] (VB) Conjunt de les branques d’un arbre des de l’enforcadura fins al cimall, amb fullatge o sense, especialment d’un avet. Ha caigut la cogorra d’aguell avet.

cogullot. m. [kugullòt] (Po) Camboleta. Va fer un cogullot i si fa va fer mal al cap.

colar. v. intr. [kolà] (Po) 1. Marxar. Haríem de colar abans no plogue. 2. Passar. Cola cap a dins.

colbar–si. v. intr. [kolbà si] (Ma VB) Morir-se. 

colgar. v. tr. [kolgà] 1. (Du) Tapar, normalment, terra o altres. Avui colguem les trunfes. Ha baixat un llavei i ha quedat el barranc colgat de neu.  2. v. intr. Anar a dormir. Harem de colgar: fa referència al fet de colgar les brases amb cendra, per conservar-les vives fins a l’endemà matí. Això atorga importància a l’acció de colgar, perquè en depèn que la flama pervisca, i hi ha rituals com ara fer una creu a la cendra un cop s’han colgat les brases.

collació. f. [kollasió] (Po VB) Menjar, ressopó abans d’anar a dormir. A la taula tens la collació.

collada. f. [kollàda] (Du) Bastó que es posa al muscle i serveix per portar farrades, una a cada extrem. 

colobre. m. [kulòbre] Colobra, serp.

com. m. [kóm] Abeurador, normalment més llarg que ample, on poden beure els quadrúpedes, tant les vries (vid.) com el bestiar xic (vid.).

coma. f. [kóma] Depressió del terreny. És freqüent en toponímia, però en llenguatge parlat tendeix a ser substituït per equivalents com clot, clotada, coll, o collada.

condongueiar. v. tr. [kondongueà] (Po) (vid. candongueiar). 

conhort. m. [konòrt] (Po) Coratge. M’haig de fer el conhort que em podré curar. Expr. Fer-si el conhort: fer-se el valent. 

consagrat, –da. adj. [konsagràt] (Du) Persona eixerida, astuta. Mira que n’es, de consagrada, sempre te’n surts amb la teua.

conserenat, –da. adj. [konserenàt] (Po) Persona eixerida, astuta (vid. consagrat). Mira que arriba a ser conserenada, ella sempre si surt amb la seua.

contraparat, –da. adj. [kontraparàt] (Du) Que camina malament. 

contraparent, –a. adj. [kontraparèn] Cadascun dels parents a partir de branques familiars mútuament externes.

contravent. m. [kontravén] Batent, generalment de fusta, llisa o emplafonada, que es col·loca a les finestres i els balcons per tapar-ne les parts envidriades i evitar el pas de la llum exterior. Tanca els contravents, que fa molt aire.

corbàs. m. [korbàs] Corb.

corcó. m. [korkó] (Po) Algú que no està quiet i que empipa. 

cordar. v. tr. [kordà] (Po) Tancar amb cordó, botons o cremallera una peça de vestir o de calcer. 

corder, –era. m i f. [kordé] (Po) Fill de l’ovella.

corn. m. [kòrn] (Po) Bana (vid.). Les crabes tenen corns molt llargs. 

cornal. m. [kornàl] Indret on es troben dos costats. Cantonada. 

cornalet. m. [kornalét] (Po) Cornal (vid.).

corró. m. [korró] (Du) Part alta de la cuixa.

corsecar. v. tr. [korsekà] (Du) Gelar, matar de fred.

cossegues. f. pl. [kossègues] Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles.

cossigolles. f. pl. [kossigòlles] Cossegues (vid).

costassa. f. [kostàssa] (Du) Caiguda. 

costera. f. [kostéra] (Du) Pendent.

cotillons. m. [kotillóns] (Po) Faldilla interior. Va esta tot el dia fent cotillons p’a les seues filles.

cotxar–si. v. intr. pr. [kotxà si] (Po) Estirar-se com per dormir. Avui ti cotxaràs amb ton germà xic. A un gos, per fer-lo seure o jaure: Cotxa-ti!

cotxós, –osa. adj. [kotxós] (Po) Anar mal vestit, brut. 

craba. f. [kràba] (Po) Cabra.

craber. m. [krabé] (Po) Moixó nocturn (Strix aluco), òliba.

crabó. m. [krabó] Mascle capat de la craba (vid.), amansivat (vid.), que sol tindre la funció de fer seguir el ramat.

creca. f. [krèka] La nou, fruit del noguer.

cremalls. m. pl. [kremàlls] Cadena d’anelles amples, que va penjada al damunt del foc, i que a la part inferior porta un o alguns ganxos on es penja l’ansa de la caldera o de les olles que s’han d’escalfar al foc.

crestellera. f. [krestelléra] Vèrtex superior, cresta, d’un teulat. Teula crestellera: la teula que cobreix la crestellera del teulat.

crestó. m. [krestó] (Po) Mascle capat de la cabra. El crestó acompanya el ramat. Els crestons són mansos i tenen per funció fer seguir el ramat. 

crispell. m. [krispéll] (Ta) Bunyol o coca de farina i ou, fregits en oli.

croc. m. [kròc] (Po) Cop al cap. M’haig fet un croc amb la taula.

cruspir. v. tr. pr. [kruspí] (Du) Menjar. Se ho ha cruspit tot. 

cucar-si. v. intr. [kukà si] Un indret, una ferida, un aliment… fer-s’hi cucs. Istos moixarrons són una mica cucats.

cuga. f. [kúga] 1. Cua. 2. fig. Penis.

cuidar. v. tr. [kuidà] (Cr) Pensar amb temor, témer, en concret davant la possibilitat de morir. Aguell any vam cuidar morir de fam.

cuire. m. [kúire] Cuir.

cumo. m. [kúmo] (LP) Com (vid.).

cuquera. f. [kukéra] 1. Ganes de jugar, juguera (vid.). 2. Curiositat per aprendre a fer alguna cosa.

curpir. v. intr. [kurpí] Tindre relacions sexuals (en llenguatge col·loquial, quasi despectiu).

curt, -a. adj. [kúrt] Amb poca roba, o sense. Vas mig curt, a vere se t’enreularàs.

curtatxo, –a. adj. [kurtàtxo] (VB) Curt de roba. Tu vas curtatxo avui!

cutxill. m. [kutxíll] (Po) Ganivet.

cutxol. m. [kutxòl] (Ri) Clot, forat poc profund.

debatori. m. [debatòri] Desordre sorollós.

depart-demà. adv. [depàr demà] Demà-passat. Es recombina en despús-depart-demà: l’endemà de depart-demà (d’ací a tres dies) (vid. despús-demà, despús-ahir).

dequilit, –da. adj. [dekilít] (Po) Una persona que està molt prima i amb poca salud. D’ençà que el va deixar la nòvia que s’ha quedat ben dequilit.

descolrit, –da. adj. [deskolrít] Pàl·lid, sense color (vid. escolrit). Estàs descolrida, que no estàs bé? La camisa s’ha descolrit. 

descordar. v. tr. [deskordà] (Po) Contrari de cordar.

descurt, –a. adj. [deskúrt] (VB) Despullat. Si voleva banyar a l’estany descurt.

desent, –a. adj. [desén] Ventilat, exposat. Eixo cap de tossal é molt desent.

desfargat, –da. adj. [desfargàt] (Po) Que porta la roba desarreglada, especialment a l’entorn de la cintura. Farga-ti, que vas desfargat, que portes la camisa per fora des pantalons. 

desgavell. m. [desgabéll] (Po) Desordre, desastre.

desparionat, –da. adj. [desparionàt] Que està sense parió. Tinc cinc mitjons desparionats.

desperguardar-si. v. pr. [despergwardà si] Adonar-se, talear-se d’alguna cosa. No ti distregues que, quan t’haràs desperguardat, t’haran marxat tots.

despús-ahir. adv. [despús aí] El dia anterior al d’ahir (fa dos dies). Es recombina en depart-despús-ahir: el dia abans de despús-ahir (fa tres dies). (vid. depart-demà, despús-demà).

despús-demà. adv. [despús demà] Depart-demà (vid.): l’endemà de demà (d’ací a dos dies). Es recombina en despús-depart-demà: l’endemà de despús-demà (d’ací a tres dies). (vid. despús-ahir).

diablorí. m. [diabblorí] [diabbllorí] (Po) Els diablorins, anomenats minairons en altres indrets, són responsables de proeses o desastres segons la perícia dels humans que en són propietaris.

diu-que. expr. [du ke] (No) Com a forma fixada, àtona, la cal interpretar com “sembla que” o “es veu que” (més que no pas la literalitat “diu que”). Diu-que hi era una casa, astí, allà en dies (i. e.: si veu que astí hi era una casa).

donc. conj. [donk] Connector amb valor consecutiu, al final de frase. Si t’agrada, vés-te-n’hi, donc.

donques. conj. [dónkes] Connector amb valor consecutiu, a inici o final de frase. Diu que no te hi agrada; donques, saca-le’n.Saca-le’n, donques.

eixaiguar. v. tr. [eixaigwà] Esbandir amb aigua.

eixam. m. [aixàm] (Du) D’abelles.

eixanar-si. v. intr. pr. [aixanà si] (vid. eixarnar-si).

eixarnar–si. v. intr. pr. [aixarnà si] (Du) Trencar-se obrint-se pel mig, per exemple un arbre que fa forc. També, quan una vaca o una ovella cau plana al terra i queda afectada en caminar, es diu que s’ha eixarnat, està eixarnada. 

eixarravar. v. tr. [aixarrabà] (Po VB) Aclarir, esbandir. Tinc la roba en remull amb sabó i ara l’eixarrabo pr’a estenre-la. 

eixec, –a. adj. [aixéka] Sec, -a. Una font que està aixeca, on no hi raja aigua; una vaca o una ovella que estan aixeques, que no fan llet. La vaca està aixeca d’una popa.

eixedegat, –da. adj. [aixedegàt] Assedegat. 

eixemonit, –da. adj. [aixemonít] (Po VB) Eixerit.

eixenegor. f. [aixenegó] (Du) Molta quantita d’alguna cosa. Hi era una eixenegor de mosquits.

eixeregat, –da. adj. [eixeregàt] (Du) (vid. eixedegat).

eixir. v. intr. [iixí] (Po) Passar de dins a fora.

eixo, –a. pron. i adj. dem. [éixo] [íixo] Demostratiu proximal (vid. isto). Eixo estoig é molt bonic.

eixolomar. v. tr. i intr. [aixolomà] (Du Po) 1. Olorar: normalment referit a gossos i gats. 2. fig. Ficar el nas en afers diversos, fer un tomb a veure què hi ha de nou (les persones). Haig anat a aixolomar al mercat i no hi era gran cosa.

eixoncar-si. v. intr. [aixunkà si] Trencar-se un camal de l’arbre, separant-se’n des del tronc, eixancar-se. Eixarnar-si, eixanar-si(vid.).

eixoplidar. v. tr. [eixupllidà] (LP) Oblidar. Eixoplida-te’n, que no hi tens res a fer.

eixorc, –a. adj. [aixórk] (Du) (vid. eixec). La vaca està aixorca d’una popa.

eixorcar. v. tr. [aixorcà] (Du) Assecar. 

eixordiga. f. [aixordíga] (Po Ta) Planga urticant per excel·lència, Urtica urens.

eixordigar-si. v. intr. pr. [aixordigà si] Rebre la picada d’una eixordiga.

eixorricada. f. [aixurrikàda] (Po) Cop d’una branca d’arbre.

embalat, –da. adj. [ambalàt] (Du) 1. Que va molt de pressa. 2. fig. Que va begut. Anava una mica embalat. 

embardollar. v. tr. [ambardollà] (Du) Embolicar. Ell quan parla ho embardolla tot.

embarserat, –da. adj. [ambarseràt] (Du) En un lloc ple de barses.

embèfio, –a. adj. [embèfio] (Du) (vid. bèfio).

embelcat, –da. adj. [ambelkàt] (Du) En un estat d’estupefacció. 

emborrassat, –da. adj. [amborrasàt] (Po) Persona que va excessivament tapada o vestida amb molta roba. Vas molt emborrassada, no fa pas tant fred! 

embustero, –a. adj. [ambustéro] (Du) Mentider. 

empeltrar. v. tr. [empeltrà] (Ri Ma) Inserir, en una branca o soca d’un arbre, una part d’un altre, per a establir una unió permanent. Empeltar. 

empentís, –issa. adj. [ampentís] Que camina amb rigidesa. Que tendeix a emmalaltir-se. 

emprar. v. tr. [amprà] (Du) Demanar que et deixin alguna cosa. He emprat un llibre a la veïna. 

emprenyar. v. tr. [amprenyà] (Du) Empipar, molestar.

emprenyat, –da. adj. [amprenyàt] (Du) Empipat, molest.

en’cabat. adv. [ankabàt] (Du) Després. Vindré en’cabat de dinar.

ençà. adv. [ensà] (Ma VB) Cap ací. S’oposa a enllà (cap allà o cap allí). El conjunt d’oposicions es pot completar combinant amb amont (vid.) i avall, per designar quatre direccions en desplaçament diagonal d’alçada i proximitat: ençà i amont / ençà i avall /enllà i amont / enllà i avall.

encalamonar–si. v. intr. [ankalamunà] (Po) (vid. calamonar-si) Florir-se. Ahir se’m van encalamunar totes les taronges. 

encalzada. f. [ankalzàda] (Du) Núvols prims que formen una mena de tel. Plovineig. 

encamallada. f. [ankamallàda] (Po) Passa llarga. No en sap molla, de ballar, fa unes encamallades…

encantària, -es. f. [ankantàries] Dones que fan vida en indrets on normalment hi ha forats, coves o roques amb caricaus. Tenen costum d’estendre peces de roba a prop dels indrets on viuen, o bé en fonts o barrancs propers on han de baixar a rentar-les, i ja sabem que sempre hi ha qui ha provat de prendre’ls-en alguna. 

encavallar–si. v. tr. pron. [ankaballà si] (Du) Pujar l’un al damunt de l’altre, com ara les vaques que s’encavallen quan juguen. (vid. acavallar). 

encerolar. v. tr. [anserolà] (VB) Embrutar.

encolomar. v. tr. [ankolomà] (Du) Atribuir una feina o una responsabilitat a una altra persona. 

encondulit, –da. adj. [ankondulít] (Du) Rígid d’haver estat molta estona en una posició.

encubar. v. tr. [ankubà] (Du) Proveir-se d’una certa quantitat de vi, més o menys per tot l’any.

endiat, –da. adj. [andiàt] Vell, antic, atrotinat a causa del pas del temps.

endrecera. f. [endresséra] (Ri) Camí secundari que estalvia temps, drecera. 

enfarfegar. v. tr. [anfarfegà] (Du) 1. Carregar d’un excés de roba o menjar. Aquest jersei m’enfarfega. 2. (Ri) Cansar, afatxar(vid.) algú amb un excés de coses que li oferim.

enfarxucar. v. tr. [amfartxukà] (Ba Po) Atapeir a dins d’un lloc.

enfeixanat, –da. adj.  [amfeixanàt] Que es troba en un feixant (vid.), i no en port sortir.

enfeixonat, –da. adj. [amfeixonàt] (Du) (vid. enfeixanat).

enfernat, –da. adj. [amfernàt] (Du) Eixemonit, espavilat, que fa entremaliadures. Aquell xic é ben enfernat!

enflaumat, –da. adj. [amflawmàt] (Du) Inflamat.

enforgir. v. tr. [emfurtxí] (Du) Posar coses molt atapeïdes a dins d’algun lloc. He enforgit tota la roba a la motxilla.

enforicar. v. tr. [amforikà] (Du Po) 1. Posar o posar-se en un lloc ocult. A on has enforicat la samarreta? Estava tan enforicat que no el va vere digú.

enforincar. (vid. enforicar). 

enfurismat, –da. adj. [amfurismàt] (Du) Enfadat.

engaldromar. v. tr. [angaldrumà] (Du) Menjar de pressa.

engelibrit. –da. adj. [entxilibrít] Estar mort de fred. Estava tan entxelibrit que no podeva pllegar es dits. 

engollir. v. tr. [angullí] (Du) Empassar. 

engorronit, –da. adj. [engorronít] Persona que no vol sortir mai de casa. Persona de caràcter malenconiós.

engrandullar. v. tr. [angrandullà] (Du) Embolicar (un fil).

enjugardit. adj. [entxugardít] (Po) Engogassat, que jugaria sempre.

enllà. adv. [anllà] (Po) Cap allà o cap allí (vid. ençà).

ennaricat, –da. adj. [annarikàt] (Du) Que té el nas congestionat.

enneulat, –da. adj. [annewlàt] (Du) Prim, fluix, malat.

ennevolat. m. [ennebolàt] Núvol. El cel està ennevolat. 

enquetear. v. tr. [ankitià] (Po) Inquietar. Especialment, inquietar el bestiar quan reposa.

enraonar. v. intr. [enraonà] [enragonà] (Du) Parlar.

enrasar. v. tr. [enrasà] Igualar, fer una mitjana aproximada (del pes, del preu). 

enredar. v. tr. [anredà] (Du) Molestar, fer nosa. Fui! No m’enredes! 

enredortar. v. tr. [anredortà] (Du) Posar una cosa al voltant d’una altra. Haig enredortat el fil al rodet.

enrestir. v. tr. [enrestí] Acaçar.

enreulat, –da. adj. [anrewlàt] (Po VB) Mort. -a de fred, en sentit literal o figurat, aplicat a persones o animals. Està enreulat de fred. S’ha quedat enreulada a davall de la neu. 

enreulit, –da. adj. [anrewlít] (Du Po) (vid. enreulat). 

enrogallat, –da. adj. [anrogallàt] (Po) Enronquit, -da de la gola.

ensemescat, –da. adj. [ansemeskàt] (Du) Brut. M’haig fotut ben ensemescat. 

ensobinar-si. v. intr. [ensubinà si] (Po) Una persona o animal, quedar en un indret d’on no pot sortir o on no es pot moure. Entaforar-se. Si va quedar ensobinada entre dos roques. La meua gata s’ha ensobinat al forat.

ensomicar. v. intr. [ansumikà] (Ta) Mig plorar, somicar.

ensominar-si. v. intr. [ansuminà si] (vid. ensobinar).  

ensopegar. v. tr. [ansopegà] Encertar, trobar. Tanmateix ho ha pogut ensopegar. 

ensopit, –da. adj. [ansupít] (Du) Sense ganes de fer res. 

ensumar. v. tr. [ansumà] (Du) Olorar, intuir.

ensunya. f. [ansúnya] Bola de greix i herbes que es posa al guisat o al brou.

enta. f. [énta] (Ca) Àpat, menjada. En cada enta, pren-ti un vasso de vi.

entà. prep. [enta] Equival a tà. Es poden intercanviar l’una per l’altra, tot i que s’utilitza preferentment entà en expressions de l’estil de pr’ací entà baix (hi trobaràs moixarrons). En indicar dates assenyalades, s’usa més tà: Tà Pasqua hi sereu? 

entabanat, –da. adj. [antabanàt] (Du) Tossut.

entaforar. v. tr. [entaforà] Posar en un forat. 

entecat, –da. m. i f. [antekàt] (Du Po) Molt feble a causa d’una malaltia.

entemonit, –da. adj. [antemunít] (Du Po) Torbat de gran admiració, de por o d’altra impressió forta. Glaçat de fred. Demà mos quedarem entemonits pel fred. 

entifonar. v. tr. [antifonà] (Du Vl) Encertar una cosa a dins d’un lloc. No entifonava la clau al pany.

entreguardar. v. tr. [entregwardà] Mirar una successió d’objectes per comprovar-ne l’aliniament (per exemple una renglera d’arbres). Te ho has d’entreguardar, a vere si està ben arrenglerat.

entrepussar. v. intr. [antrepussà] (Po) Topar amb el peu contra un obstacle.

entumit, –da. adj. [antumít] (Du) Adolorit dels músculs, especialment després d’un esforç físic. Tinc les cames ben entumides.

entusiasmat, –da. adj. [antusiasmàt] (Du) Tossut, decidit.

enxalmar. v. tr. [entxalmà] (Po) Idear, construir, apariar. A vere si ho podem enxalmar i arrenca el motor. 

erc, –a. m i f. [èrk] (VB) Cabra hispànica.

ersa. f. [èrsa] (No Ri) Arreu de pues metàl·liques destinat a esterrossar un guaret.

esbaconar–si. v. intr. [asbakonà si] (Du Po) Caure i fer-se mal, especialment per una costera. La vaca s’ha esbaconat.

esbafullit, –da. adj. [asbafullít] (Du) Blanc, pàl·lid, que fa mala cara.

esbaldellar. v. tr. [asbaldellà] (Du) Trencar, desfer, tirar per terra (les coses encaminades a un fi). La tenda de campanya s’ha esbaldellat i s’ha desmuntat. 

esbaleia. f. [asbaléia] (Du Po Ta) Escombra feta amb branquetes, de vímets o de la cimera de l’arbust o del bedoll, que serveix per a esbaleiar.

esbaleiar. f. [asbaleià] Escombrar amb l’esbaleia, un terra bast com ara una era o un corral, o el carrer.

esbalotat, –da. adj. [asbalotàt] Una persona aventada, arrauxada. 

esbarrancar-si. [esbarrancà si] Fer-se malbé una costera o un pendent per efecte de l’aigua.

esbartallat, –da. adj. [asbartallàt] (Po) Prim. Tè la cara esbartallada.

esbategar. v. intr. [asbategà] (Du) Moure’s molt, normalment per aixecar-se de terra o per sortir d’un lloc dificultós. 

esbatissac. m. [esbatissàk] (Ri) Esbalç.

esbauir–si. [asbawí si] (Du) Una beguda, esbravar-se. El cava s’ha esbauit. 

esbocinar. v. tr. [asbossinà] (Du) Trencar, fer bocins.

esbomegada. f. [asbomegàda] (Du Ta) Allau de terra i pedres; o l’ndret pedregós en un pendent, que hi queda com a conseqüència.

esbomegar-si. v. pr. [asbomegà si] Una costera, baixar-se’n en forma d’allau.

esborricar. v. tr. [esborrikà] (Ri) Desfer a trossos, especialment un teixit.

esborronat, –da. adj. [asborronàt] (Po) Eriçat, amb la pell contreta pel fred o per la por. Despentinat. Fa tant vent que vaig ben esborronada.

esbravar-si. v. pr. [asbrabà si] (Du) Desfogar-se. S’ha fotut un fart de córrer per esbravar-se una mica. 

esbrossar. v. tr. [asbrussà] (Du) Trencar en trossos molt petits, esmicolar. Ha caigut a terra i s’ha esbrossat.

esbrostellar. v. tr. [esbrostellà] (Ri) Malmetre, desfer a trossets.

esbufegar. v. intr. [asbufegà] (Du) Bufar de cansat. 

esbuigar. v. tr. [asbuigà] (Du) Fer una buiga (vid.). 

esburxigar. v. tr. [asburtxigà] (Du) Burxar, en sentit literal i figurat.

escabot. m. [askabòt] (Du) Grup de pocs animals. Un escabot d’ovelles, de crabes, d’isards... 

escaig. m. [eskài] Escaig, sobrant. A vere se trobo canvi i ti dono l’escaig. Tres-cents euros i vint-i-set d’escaig.

escalabrat, –da. adj. [askalabràt] (Du) Ferit a causa d’una caiguda, d’una baralla… 

escaldat, –da. adj. [askaldàt] Fig. Irritat; escamat (vid.). 

escamat, –da. adj. [askamàt] (Du) Desenganyat o recelós per una mala experiència.

escamortar. v. tr. [askamortà] (Du) Escantellar, com ara un plat. El plat ha tocat de cantell i s’ha escamortat.

escampa. f. [askàmpa] (Po Vl VB) Feix de branques primes flexibles (esbaleia), de palmes o de fils de material plàstic, etc., lligat generalment al cap d’un bastó o d’una canya (escombra). 

escampar. v. tr. [askampà] (Po Vl) Passar l’escampa, escombrar, esbaleiar. Els treballadors de l’ajuntament escampen la plaça.

escantellat, –da. adj. [askantellàt] [askantillàt] (Po) Un plat escantellat és que a la vora ha patit un cop i s’ha trencat del cantell(vid.). 

escanyaulit, –da. adj. [askanyaulít] Esprimatxat, més prim del normal. Ixo xic s’ha quedat escanyaulit, no menja guaire. 

escarantar. v. tr. [askarantà] Obrir l’aigua carants, és a dir canals o barrancs pedregosos, espatllar els camins (quan fa tronades). L’aigua no fa sinó escarantar els camins.

escardalenc, –a. adj. [askardalénc] (Du) Prim, desmanegat.

escarnir. v. tr. [askarní] (Du) Imitar a un altre però rient-se’n, burlar-se’n. 

escarramar. v. tr. [eskarramà] (Du) Separar les cames, escarramicar-si (vid.). Seure o caminar escarramat.

escarramicar–si. v. intr. [askarramikà si] (Du) Separar les cames, escarramar-se (vid.). Seure o caminar escarramicat.

escarransit, –da. adj. [askarransít] (Du) Molt petit i magre.

escassinar. v. intr. [askassinà] So que les gallines emeten. En sentit figurat, les persones quan parlen de manera aguda.

escatavar. v. tr. [askatabà] (Du) Espatllar. Estar escatavat, -da: estar espatllat, -da; una persona, trobar-se malament.

escobre. m. [eskóbre] (Bo Ri) Escalpre en angle per a la fusta.

escoixar-si v. pr. [eskoixà si] Agafar coixera a causa de la humitat, d’un cop, d’una ferida al peu o a la peülla… Se m’ha fet una tocadura al taló i m’haig escoixat. Si no se’n deixa de ploure, s’escoixarà unes quantes ovelles.

escolrit, –da. adj. [askulrít] (Du) Pàl·lid, sense color. La camisa s’ha escolrit. 

esconillar–si. v. pr. intr. [askunillà si] (Du) Escapar-se, amagar-se. 

esconjurar. v. intr. [eskuntxurà] Interrogar amb insistència i arreu.

escopeteiat, –da. adj. [askopeteiàt] (Du) Molt de pressa. Ha marxat escopeteiada.

escorcollar. v. tr. [askorkollà] (Du) Buscar arreu, remenar.

escornar. v. tr. i pr. [askornà si] (Du) 1. v. tr. Tallar o escurçar els corns a una vaca, a un marrà…: Escornar una craba. 2. v. pr. Trencar-se un corn. La vaca s’ha escornat.

escrefalla. f. [askrefàlla] (Du) Obertura longitudinal més o menys fonda que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur; escletxa. 

escripet. m. [askripét] (VB) 1. Parany fet de fusta de vímens corbats, o de filferro, a manera de cep, per a enxampar moixons o rats. 2. fig. Persona eixerida. Ista xica é un escripet! 

escudellar. v. tr. [eskudillà] (Ri) Escaldar les sopes al plat.

escugar. v. tr. [eskugà] Tallar la cua (vid. cuga) a un animal, normalment una ovella. Bestiar escugat, per oposició al bestiar que té cuga.

escullós, –sa. adj. [askullós] (Du) Net; endreçat. Isto llençol sembla que no ha quedat ben escullós.

esculufrar. v. intr. [eskulufrà] (Ri) (vid. llufrar, lufar) 1. Comprovar alguna cosa que s’ha sentit a dir. 2. Anar a tafanejar en afers aliens.

escunç. m. [askúns] (VB) Casualitat. El vam trobar per escunç. 

escunçar. v. tr. i pr. [askunsà] (Du) 1. Encertar. Ensopegar. L’haig prou escunçat, el color. 2. Escaure’s. Coincidir. El deu s’escunça en dimecres. 

escur, –a. adj. [eskú] (Po) Fosc. El carrer escur del Pont. Roca Escura d’Erillcastell.

escurar. v. tr. [askurà] Netejar la vaixella. 

esdomassada. f. [asdomassàda] (Du) Cop d’algú cap a algú altre.

esfardollar. v. tr. [asfardollà] (Du Po) Desordenar, remenar. Referit especialment a la roba. Ha esfardollat tot l’armari. Tinc el llit ben esfardollat. Vas ben esfardollat, farga-ti!

esfollinar. v. tr. [asfullinà] (Ta) Netejar per dins la xemeneia.

esfugar. v. tr. i pron. [esfugà] (Po Du) Espantar, referit als animals. El gos ha esfugat les ovelles. S’han esfugat es crabes, potser han vist alguna bèstia. 

esfurriar. v. tr. [asfurrià] (Du) Fer marxar, espantar. Normalment els animals. Haig hagut d’esfurriar el gat. 

esgalamat, –da. adj. [esgalamàt] Persona o animal molt prima, desmanegada, desnerida. 

esgaldiny. m. [asgaldíny] (Du) Crit amb veu aguda i penetrant com el que fa llançar un dolor agut, un espant, etc. 

esgambi. m. [asgàmbi] (Du) Espai, pati. A la plaça hi ha molt esgambi. 

esgangamit, –da. adj. [asgangamít] (Du Ma VB Vl) Persona xica i prima. No semblen germans, l’un tan rabassut i l’altre tan esgangamit i poqueta cosa. 

esganyol. v. intr. [asganyòl] Ganyol. Acció d’esganyolar (vid.). 

esganyolar. v. intr. [asganyolà] (Du) Ganyolar. Especialment un gos. 

esgargamellar-si. v. pr. intr. [asgargamellà si] (Du) Produir mal de coll el fet de cridar molt fort. 

esgarrar. v. tr. [asgarrà] (Po) Estripar un paper o una peça de roba. 

esgarrinyar. v. tr. [asgarrinyà] (Du) Esgarrapar. 

esgelagra. m. [astxelàgra] (Po) Argelaga, lleguminosa molt espinosa (Genista scorpius). Una de les plantes emblemàtiques del paisatge ribagorçà mitjà, de floració groga intensa (no confondre amb la ginestra (vid.), que creix a més alçada i no fa espines). A la primavera desprèn una olor penetrant molt característica.

esgelagrar. m. [astxelagrà] (Po) Un indret que s’hi fa esgelagres (vid.).

esgriminir, fer _. v. tr. [asgriminí] (Du) Sensació causada per un soroll estrident, o per l’amargor d’una fruita verda. Fa un soroll que em fa esgriminir. Es prinyons verds fan esgriminir.

esllafureiar. v. tr. [esllafureà]  [esllafureià] Remenar. Ha esllafureat tot el plat i en’cabat no ha menjat molla. 

esllanguit, –da. adj. [asllangít] (Du) Que té poca gana o poc ànim. 

esllarguerar–si. v. intr. pr. [asllarguerà si] (Du) Estirar-se de qualsevol manera. S’ha esllarguerat al llit.

esllarguerat, –da. adj. [asllargueràt] (Du) Llarg, -a; cosa, animal o persona alta i prima.

esllaufurar. v. tr. [esllawfurà] (Du) Remenar, esllafureiar (vid.). 

esllisada. f. [asllisàda] (Du) Relliscada.

esllomar. v. tr. i pr. [asllomà] Fatigat produir mal de lloms o d’esquena de tant d’esforç. Si van esllomar de tan carregar pedres.

esllomat, –da. adj. [asllomàt] (Du) Fatigat. Amb mal de lloms, o d’esquena.

esmaulegar. v. intr. [asmawlegà] Fer maulecs.

esmerdegat, –da. adj. [asmerdegàt] (Du) Brut.

esmolet, –a. adj. [asmolét] (VB) Persona nerviosa, viva. El nen està fet un bon esmolet.

esmolls. m. [asmòlls] (Du Po) Pinces grosses per agafar les brases del foc. 

esmostar. v. tr. [asmostà] Esfullar. Ham d’esmostar els camals d’orm. 

esmosteït, –da. adj. [asmosteït] (Du) Amb poc coratge, poc ànim. 

esmunyir–si. v. intr. pr. [asmunyí si] (Du) Escapar entremig, lliscar. La truita se’m va esmunyir de les mans.

espactorant. m. [espaktorán] (Du) Expectorant. Xarop pel refredat. 

espadat, –da. adj. [aspadàt] (Du) Prim i alt. Un xicot ben espadat. 

espallofit, –da. adj. [aspallufít] (Du) Pàl·lid, -a. Estàs molt espallofida, que no et trobes bé?

espantec. m. [aspantèk] (Du) Soroll sec i molt fort, com ara un tro. Ha fotut un bon espantec quan s’ha trencat. 

esparaventat, –da. adj. [asparabentàt] (Du) Espantat, neguitós.

espardenyar. v. intr. [aspardenyà] Caminar de pressa. 

esparenyar. v. intr. [asparenyà] (Du) (vid. espardenyar).

esparracar. v. tr. i pr. [asparrakà] (VB) Trencar, estripar. Tant fer el ruc, m’han esparracat la bicicleta. Se m’ha esparracat la camisa. 

esparricar. v. tr. [asparrikà] (Du Ll Po) L’acció de picar les gallines o altres aus, amb el bec, o esgarrapar, fent saltar terra, amb la finalitat de trobar menjar. S’ha d’esparricar cap a casa.

espatarnar-si. v. pr. [aspatarnà] (Du) Seure amb les cames obertes. Estava assegut ben espatarnat. 

espatergar. v. intr. [espatergà] (Ci) 1. El so que fa l’esclat de la fusta d’orm o de freix quan crema al foc. 2. fig. Xarrar sense fonament. 

espeat, –da. adj. [espeàt] Escoixat, –da (vid.).

espellar. v. tr. [aspellà] (Du) Traure la pell d’un animal.

espernegar. v. intr. [aspernegà] (Du) Fer cops de peu o moure les cames o potes amb brusquedat.

espès, –ssa. adj. [espés] (Ir) A banda el sentit general, que indica densitat o poca separació entre els elements que formen el conjunt a què s’aplica l’adjectiu, en donem ací un altre, equivalent a abundós o nombrós, que deriva d’un sentit figurat de l’anterior: Per antes, quan els capellans eren més espessos, hi era missa cada dia.

espessumer. m. [aspessumé] (Du) Lloc amb molta vegetació, sobretot d’arbres. 

espill. m. [aspíll] (Po) Espill.

espillincat, –da. adj. [aspillincàt] (Po) Esfilagarsat, -da. 

espinau. m. [espinàw] (Po) Arç blanc. S’utilitza, per arrossegament, per a estendre el fem als trossos.

espiocar. v. intr. [espiokà] 1. Espiar sense necessitat. 2. Esperar rebre alguna compensació que no s’ha promès.

esplatent. m. [asplatén] (Du) Lluent. Fa un sol ben esplatent. 

espodassar. v. tr. [aspodassà] (Du) Traure la fulla d’un barró, o d’una branca per fer-ne un totx. 

espoleiar. v. tr. [aspoleà] [aspoleià] (VB) Fer afanyar, afanyar-se. Nen, espoleia-ti a fer els deures!

espona. f. [aspòna] (Du) Petita elevació o escaló de pedres i terra per a defensar la terra de conreu contra les esllavissades. 

esporret, –a. adj. [asporrét] (Du) Amb poca roba. Tens fred perquè vas molt esporret. 

esportellat, –da. adj. [asportellàt] (Po) Trencat per una part que ha patit un cop. Una tassa esportellada.

espumadora. f. [espumadóra] (Du) Cullera grossa, plana i amb forats amb què se separa l’escuma del brou o qualsevol altre líquid. 

espurllent, -a. adj. [aspurllén] Relluent de tan net, aplicat especialment a la roba.

espurna. f. [aspúrna] (Du) De foc. També pot ser una espurna de fang o una altra matèria que esquitxa. Estava fent un ou ferrat i m’ha tocat una espurna d’oli. 

espurneiar. v. tr. i intr. [aspurneà] [aspurneià] Fer espurnes, esquitxar. Estava fent un ou ferrat i m’ha espurneiat l’oli. 

esquella. f. [askélla] (Du). 

esquellot. m. [askellòt] Esquella grossa. 

esquellotada. f. [askellotàda] (Du) (vid. esquellots). 

esquellots. m. pl. [askellòts] (Du) Quan una persona viuda es tornava a casar, a les nits es feia soroll a la porta de casa seua amb esquelles i pots, fins que els casats sortien i els donaven vi. 

esquerar. v. tr. [askerà] (Po) Salvar, fer viure. Vaig sembrar 20 clavells i només n’haig esquerat dos. 

estac. m. [estàk] (Po) Un lloc on s’estaca un animal. Singularment, quan s’estaca una ovella per una pota del davant, amb una corda curta, fins que s’ama un corder (vid. amar-si).

estacar. v. tr. [estakà] (Po) Lligar, fermar. 

estadís. m. [astadís] (Du) Menjar que ja fa massa temps que hem cuinat o que s’ha rescalfat molt. Aguest guisat é massa estadís. 

estalamordit, –da. adj. [astalamordít] (Du) Que experimenta atordiment, de por o d’una altra impressió.

estalitxe. m. [astalítxe] (Du) Estalzí (vid.).

estalzí. m. [astalzí] (Po) El carbó que queda a la paret interior de la xemeneia.

estalzinada. f. [astalzinàda] (Du) 1. Patacada. 2. fig. Es diu quan ens han estafat o ens han cobrat alguna cosa molt cara.

estantirot. m. [astantiròt] (Du Po) Que té un posat imassible, amb connotació despectiva. Semblava un estantirot, no feva cap paper de res. 

estarnar. v. tr. [astarnà] (B Bo) Partir pel mig, astellar (vid. tarna). Ous estarnats: ous durs partits pel mig.

estarranc. m. [astarrànc] (Du) Un estrip en una peça de roba, un set. 

estasinada. f. [astasinàda] (Po) Estafa (vid. estalzinada).

estelledor. m. [astelledó] Tanca a manera de barrera feta de tauletes que es posa en un canal o secla per interrompre el pas de l’aigua, per desviar-la o fer-la sobreeixir i regar un tros a tesa (vid. tesa).

estemordit, –da. adj. [astemordít] (Po) Que experimenta atordiment, de por o d’una altra impressió (vid. estalamordit).

esterrifallada. f. [asterrifallàda] (Du) Una estesa de coses. Hi era  uan esterrifallada de sabates.

estiràs. m. [astiràs] (Du Po) Tronc en forcana que s’enganxava a un animal de tir, i més tard al tractor. Servia per traure la neu de la carretera, o per arrossegar pedres.

estisora. f. [astisòra] Paller elevat obert a l’era.

esto, –a. pron. i adj. dem. [ésto] (Po) Aquest (vid. isto). Demostratiu proximal en l’oposició proximal-medial-distal: esto, -a; eixo, -a; aguell, -a. Les formes proximal aguesto (vid.) i medial agueixo (vid.) existeixen també, en usos preferentment pronominals.

estopenc, –a. adj. [astopénc] (Du Po) Menjar eixut. Aguest conill é ben estopenc. 

estornit, –da. adj. [astornít] (Du) Eixerit, -da. 

estorrocar. v. tr. [astorrokà] Desfer els torrocs d’un guaret, per allisar la terra.

estossar-si. v. pr. [astossà si] (Po) Caure, xocar. No m’haig estossat de miracle.

estovar. v. tr. [astobà] (Po) 1. Fer tornar tou. 2. fig. Pegar. 

estraleta. f. [estraléta] (Vl) Destraleta. Fer llenya amb l’estraleta.

estrambòtic, –a. adj. [astrambòtik] (Du Po) Que causa estranyesa, sobretot a l’hora de vestir. 

estransaït, –ida. adj. [astransaít] (Po) Persona que es troba fluixa, desvalguda. No haig menjat res des del matí, estic ben estransaïda. 

estrebada. f. [astrabàda] (VB Po) Estrebada.

estremuncell. m. [astremunséll] (Po) Timonet. Pr’a les llagues de la boca em faig aigua d’estremuncell.

estriboc, –a. adj. [astribòk] (Po) Persona inquieta, una mica traste. Aguest xic é un estriboc, no para quiet enlloc. 

estrinxolar. v. tr. [astrintxolà] (Du) Trencar alguna cosa de qualsevol manera.

estrolicar. v. intr. [astrolikà] (Du Po) Parlar molt, una mica divagant. Ha vingut el veí i no ha parat d’astrolicar tota la tardi.

estrompit, –da. adj. [astrompít] (Po) Eixerit. 

estroncar. v. tr. [astronkà] (Du Po) Interrompre el raig o flux d’un líquid. 

estropar. v. tr. [astropà] (Du Po) Endreçar i netejar un lloc. Estroparem la casa, que avui tenim visita.

estropassada. f. [astropassàda] (Po) Una colla o un conjunt de… Haig vist una estropassada de moixons.

estrossinam. m. [estrossinàm] (Bo Po) Bestiar de peu redó.

estruero. m. [astruèro] (Du) Vestit estrany. Quin estruero que portava!

estudi. m. [astúdi] (Po) Escola, col·legi. A les nou els nens ja són a l’estudi. A estudi hi anem a aprendre moltes coses.

esturullat, –da. adj. [asturullàt] (Po) Que obra sense reflexió, sense mirar el que fa. Barrip-barrop. Para compte amb Manel perquè quan conduís é una mica esturullat.

esvair. v. tr. [asbaí] (Du Po) Fer perdre (a un líquid) la fortalesa, olor, etc. 

esvaït, –da. adj. [asbaít] (Du Po) Que té molta gana. 

esvalotat, –ada. adj. [asbalotàt] (Du Po) Esverat, nerviós. 

esvol. m. [asbòl] (Du Ma) Grup de moixons que volen tots junts. 

esvolastreiar. v. intr. [asbolastreà]  [asbolastreià] (Du) Anar d’un lloc a un altre, voltar, però sense fer llargs recorreguts. Jo no sé cap se qué esvolastreies pr’ací.

esxafarnar. v. tr. [astxafarnà] (Po Ta) Desfer una cosa xafant-la.

esxingallat, –da. adj. [astxingallàt] (Po) Esfilagarsat, -da.

faena. f. [faéna] [faiéna] (Po) Feina.

faenada. f. [faenàda] (Po) Feinada.

fagony. m. [fagóny] (vid. fagüeny) Vent de port, calent i sec, que bufa a sotavent de la serra i fa fondre ràpidament la neu. 

fagonya. adj. fem. [fagónya] Neu _. Neu humida, grassa, que comença a fer-se aigua.

fagüeny. m. [fagüény] (vid. fagony). 

faig. m. [fài] (Ca) (vid. fau) Arbre de la família de les cupulíferes, espècies Fagus communis i Fagus silvatica. Remarquem la pronunciació [fài]. Amb aquest mot s’exemplifiquen els acabaments del ribagorçà representats en Alfabet Fonètic Internacional com [j], corresponents a [ʧ] en estàndard: [maj] vs. [maʧ] (el mes de maig). Igualment en safareig [safaréi] (vid.), fuig [fúi], etc. Aquest acabament permet de fer la rima: Tu rai que es de faig; jo soc de pi, i em toca de morir. (La qual cosa, per cert, indica que la fusta de faig és més apreciada, potser per ser més llesta (vid.) i de bon treballar).

faïna. f. [faína] Varietat de mustèl·lid (Martes foina).

falcilla. f. [falsílla] (Br) Volandrina (vid.).

fantarma. adj. inv. [fantàrma] Persona poc eixerida, fata (vid.).

faramaca. f. [faramàka] (Po) 1. Ninot o qualsevol altre objecte que es posa en un conreu per espantar els moixons. 2. fig. Una persona que va vestida de qualsevol manerota.

fargar–si. v. intr. pr. [fargà si] (Po) Arreglar-se la roba, especialment a l’entorn de la cintura. Farga-ti, que ti cauen es pantalons. 

faringola. f. [faringòla] (B) Pometa de pastor (fruit de l’espinau).

farlopa. f. [farlòpa] (Po) Ribot gran. 

farlopí. m. [farlopí] (Po) Ribot petit. 

farnaca. f. [farnàka] (VB) Cria de llebre. Ham vist una farnaca que sortiva del cau. 

farrai. f. [farrài] (Ri) Tros xic de terra de conreu, per sembrar farratge, a tocar de casa.

farxuc. m. [fartxúk] (Po) Un farcell de roba. Un farxucal (vid.). No vull menjar re, perquè porto un farxuc a la panxa… 

farxucal. m. [fartxukàl] (Po) Un gran embolic, un excés.

fato, –a. adj. [fàto] (Po) Ingenu, pobre d’esperit. Es més fato, plorar per això! Ara s’ha enfadat, serà fata!

fau. m. [fàw] (Ca) (vid. faig) Arbre de la família de les cupulíferes, espècies Fagus communis i Fagus silvatica.

feixanc. m. [feixànc] Indret en forma de lleixa, en un cingle, on es pot accedir amb dificultat, normalment per un extrem.

feixant. m. [feixàn] (vid. feixanc).

feram. m. [feràm] Conjunt de feres, d’animals. Adreçat a la canalla quan no fan bondat: Malaït feram!

fereança. f. [fereànsa] (B) Por, temor.

feredat, fer _. f. [feredàt] Por, temor. Aguella bèstia fa feredat de vere.

ferrada. f. [farràda] (Po VB) Cubell, galleda. 

fesol. m. [fesòl] (Po) Fesol. 

fiero, –a. adj. [fiéro] (ST ROcc) Lleig.

fimbrar. v. intr. [fimbrà] (No) Vibrar, tremolar. Ha fet un tro que els vidres fimbraven.

flassada. f. [flassàda] (Po) Peça de roba que cobreix el llit, normalment prou retja (vid.). Ista flassada calfa molt. 

fleumo, –a. adj. [flèwmo] (Po) Persona estúpida, que no s’adona de res. Es més fleumo, plorar per això!

flora. f. [flòra] (No Ta) Flor.

follet. m. [fullét] (B) Remolí de vent.

fonada. f. [fonàda] (Po) Fons. A la fonada del mar hi ha molts animals.

foraca. f. [foràka] (B) Cova.

foraviar. v. tr. i pr. [forabià] [forabbià] (Ca VB) Perdre o perdre’s. Jo vaig foraviar la nina. S’ha foraviat la pala i no la trobo. Aguell llibre se m’ha foraviat.

forigó. m. [furigó] Planta que fa un petit tubercle blanc, comestible, i per fora una herba prima i alta amb una floreta lila al cap.

fornit, -ida. adj. [fornit] Ple de coses, espès. Un bosc fornit.

forrolla. f. [forrólla] (B) 1. Pala per remenar les cendres o les brases del foc. 2. loc.: Fer forrolla, fer reverta.

forrollat. m. [forrollàt] (VB) Pany, ferrollat.

fotral. m. [fotràl] Que n’hi ha bona cosa. Un fotral de cases.

fotralada. f. [fotralàda] (B) Fotral (vid.).

fotre. v. tr. i pr. [fótre] (Po) 1. Fer. 2. Consumir. Es foteva tot el menjar que hi era a la taula. 3. Prendre, robar. Li van fotre es quartos. 4. Expr.: Fotre-se’n, riure-se’n: se’n fot de tot.

fraga. f. [fràga] Se sol fer servir el diminiutiu (vid. fragueta).

fragueta. f. [fraguéta] (VB) Fruit de la Fragaria vesca (vid. martoll, martuall). Maduixa. 

fresquera. f. [freskéra] (ROcc) Rebost.

freulo, –a. adj. [frèwlo] (Po) Fràgil, inconsistent. La fusta freula no val p’a fer collars. 

fuguent, –a. adj. [fuguén] (Po) Que fuig o passa a tota velocitat. 

fuire. v. intr. [fúire] 1. Marxar corrents. Fuïven esfaraïts pr’astí enllà. 2. Apartar-se. Fui, que ti pares a la llum o no hi veig pr’a llegir. 

fullat. m. [fullàt] Trossa (vid.) de fulla de freix o un altre arbre (branques amb fulla).

furigar. v. tr. [furigà] (Po) Furugar (vid.).

furro, –a. adj. [fúrro] (Po Du) (vid. afurro) Una mica feréstec. Tinc un gat ben furro. 

furugar v. tr. [furugà] (Po) 1. Remoure terra amb el morro, animals com el porc, buscant menjar. 2. fig. rebuscar; buscar pisquina.

futxina. f. [futxína] Fucsina, colorant químic que, dissolt en aigua, pren un to roig una mica fosc. En un temps s’havia fet servir per marcar bestiar (per exemple ovelles malaltes o abraguerades), perquè sobre la llana fa una taca estesa ben visible i no marxa amb l’aigua.

gaial. m. [gaiàl] (VB) Forat, particularment en una paret, i sovint referint-se a una obertura en la paret just al davall del teulat, per donar ventilació al paller i posar-hi o treure’n la palla.

galifardeu. m. i f. [galifardèw] (Po VB) Que es posa a tot arreu. Capaç de fer-ne de totes.

galta. f. [gàlta] A banda del sentit general, anatòmic, galta designa el pendent lateral d’un tossal que té una estructura prou regular i transitable. Eixa galta del Corronco: el vessant del Corronco que veiem al davant.  

gamelús. m. [gamelús] (Po) Mandrós i poc formal, estúpid.

garbaixó. m. [garbaixó] Pedregada prima, o nevada de neu granulada, bruixó (vid.).

garbar. v. tr. i pr. [garbà] (Ll VB) Atacar, barallar-se. Els vostres gossos han garbat al nostre. Avui els toros s’han garbat al corral. 

garbera. f. [garbéra] (Po VB) Munt de coses posades amb cert orde, semblant a un munt de garbes. Molta quantitat. Van fer una garbera de torells. Ahir al matí vaig collir una garbera de txordons. A la festa hi era una garbera de gent. 

gargantilla. f. [gargantílla] (VB) Camí estret que passa entre dos roques. Avui hem passat pel camí de la gargantilla.

garganxó. m. [gargantxó] (Po) Gola. 

garravera. f. [garrabéra] Gavarrera. Roser salvatge (Rosa canina).

garravó. f. [garrabó] Gavarró. Fruit de la garravera (vid.).

garrota. f. [garròta] (Po) (vid. carrota).

garxot. m. [gartxòt] (Po) Clatellot. Un cop que algú fa amb la mà al cap d’algú altre.  

gatolí, –ina. m. i f. [gatolí] Gatet, -a; cria de gat.

gaurrer. m. [gawrré] (B) Arç blanc, espinau (vid.).

gènit. m. [txènit] (Po) Ganes. No tinc gènit de fer deures. 

ges. m. [txés] (Po) Sulfat de calci hidratat, de fórmula CaSO4·2H2O. El ges de la paret s’ha fet malbé. M’han posat ges al braç, que me l’haig trencat.

giba. f. [txíba] Convexitat exagerada de l’esquena produïda per una desviació de la columna vertebral.

ginastra. f. [txinàstra] (Ri) Ginestra (vid.).

ginestra. f. [txinèstra] Ginesta (Spartium junceum).

girada. f. [txiràda] Seguida que fan el bestiar en un prat o un tros de montanya, en el sentit que arriben a cert indret i les giren per no fer malbé l’herba que s’ha d’aprofitar un altre dia.

girar. v. tr. [txirà] 1. Produir un canvi de posició o d’orientació. Girar l’herba és, quan està estesa després de dallar, tombar-la d’un costat cap a l’altre quan el primer ja està sec, i així fer-la assecar del tot abans d’embalar-la. Segons s’explica, a Cirès hi van tindre un capellà que, tocant les campanes, girava les tronades cap a un altre lloc perquè el gra no es pedregués (observació d’Ignasi López, del Pont de Suert). També es gira un ramat: girar les ovelles vol dir fer-les canviar de direcció. 2. Dirigir la llum o l’aigua cap a algun lloc. Gira llum, que no veiem el camí. Vaig a sacar l’estelledor tà girar l’aigua tà la secla.

gisca. f. [txíska] (Po) Brisa molt freda.

gitar–si. v. intr. [txità si] (Po) Jaure’s. Gita-ti al llit, si no ti trobes bé. 

glésia. f. [glésia] [gllésia] [llésia] Església. La botiga està a prop de la glésia.

goiat, –ta. m i f. [goiàt] (Po) Xicot, -a. Aguell goiat é de Cardet.

goleta. f. [goléta] (Po) Xocolate. La meua germana menja goleta.

gorguera. f. [gorguéra] (Po) Fum molt espés. El foc fa tanta gorguera que no se hi veu.

gortxa. f. [górtxa] Gola de dolç.

got. ind. [gót] (Po) Molla, brenca (vid.). Ací no se hi veu got.

gotet. m. [gotét] (Ri) Recipient petit per a beure. Got. 

grairó. m. [grairó] D’una escala, graó.

grífio, –a. adj. [grífio] (Po) Que sent malestar, o estat febrós. D’aspecte malaltís. 

grípia. f. [grípia] Menjadora transportable, provista d’un rastell llarg al mig, on es posa l’herba o la palla, i una canal a cada costat on cau l’herba o la palla que sobra o s’hi posa el gra.

grum. m. [grúm] Col.

grumo. m. [grúmo] (LP) Grum (vid.).

guardar. v. tr. [gwardà] 1. A banda el sentit general de tindre alguna cosa reservada o protegida (p. ex. guardar una cosa al calaix), hi ha un sentit més específic, de guardar el bestiar o guardar les vaques. 2. Es conserva una expressió arcaica en el sentit de probabilitat: p. ex. guarda que no fos aguell (pot ben ser que fos aguell).

guitera. f. [guitéra] (Po) Ganes de jugar.

haure. v. tr. [àwre] (CO) Tindre. Els paletes són mala gent: quan els vols haure no venen, i quan els haus vols que marxen (comentari escoltat a una dona de Castarner de les Olles). 

haveria. f. (vid. vria). 

herbassó. m. [erbassó] (VB) Albissó (vid.).

iglésia. f. [iklésia] [igglésia] [iggllésia] (Po) Església (vid. glésia).

iixir. v. intr. [iixí] (Po) (vid. eixir).

iixo, –a. pron. i adj. dem. [íixo] (vid. eixo) (vid. isto).

illada. f. [illàda] (Be) Part del ventre baix, a tocar de la pelvis en persones o animals quadrúpedes. En un animal, fa referència al ventre que queda a davall de la cuixa. Hi era una ovella morta que l’eran picat es vultres, i ja l’eixiva la buina pe’la illada.

isto, –a. pron. i adj. dem. [ísto] (Po) Aquest (vid.). Demostratiu proximal en l’oposició proximal-medial-distal (vid. ací), respectivament: isto, –a / aguest, -a (isto / aguest llibre que tinc jo); eixo, –a / agueix, –a (eixes / agueixes ulleres que tens tu);aguell, –a (aguella llastra pr’a on puien elles). Existeixen les formes proximal aguesto (vid.) i medial agueixo (vid.), en usos preferentment pronominals.

jarsè. m. [txarsè] Jersei. Mi ten igual un jarsè coma un tricot.

jaure. v. intr. [txàwre] (Po) Estar ajagut, dormint o no. Les vaques jauen tota la nit.

jónec, –ga. m. i f. [txónek] [txónega] (Po VB) Vedell o vedella d’entre un i dos anys.

jordó. m. [txordó] Fruit de la jordonera (vid.).

jordonera. f. [txordonéra] Planta que fa jordons (Rubus idaeus).

juguera. f. [txuguéra] Ànim de jugar. Ista canalla tenen juguera, senyalen aigua.

junta. m. [txúnta] Almosta. Porció d’alguna cosa que cap a dins de les dos mans juntes. Una junta seria el doble que dos sarpats.

junyir. v. tr. [txunyí] (Po) 1. Fer caure en error amb falses aparences. 2. Aconseguir l’afecte o atenció d’algú després d’haver-ho pretès amb insistència.

lego. adv. [légo] (Po) Aviat. Ves-te’n lego a dormir que demà has de maitinar. Torna lego!

lelo, –a. adj. [lèlo] (Po) Fato, badoc.

llamar. v. intr. [llamà] (Po) Agradar, atraure. No ti llame, el flam?

llangostre. m. [llangòstre] Insecte ortòpter saltador amb ales. Fig.: semblar un llangostre vol dir estar prim, semblar que algú passa gana.

llard. m. [llàrt] (VB) Greix del porc.

llastra. f. [llàstra] Pedra plana, llosa.

llastrós, -a. adj. [llastrós] Terreny format per roca que fa llastres. Les fonts fan aigua més bona en terreny llastrós (observació de Ramon Jordana, de Malpàs).

llata. f. [llàta] (Ri) 1. Barra llarga de fusta. 2. Pal d’emparrar a l’hort (vid. parramaco). 3. Vergada (vid.).

llau. f. [llàw] Canal, normalment pedregosa, produïda per l’aigua, barranc (vid.). El mot llau es fa servir a l’est de la vall de Peranera, mentre des d’aquella vall (inclosa) cap a l’oest només es fa servir la denominació barranc (tret d’algun topònim, com ara la Lleu, a Ventolà).

llavador. m. [llabadó] (Ma Ri) Safareig, rentador.

llavei. m. [llabèi] [llebèi] [llibèi] (VB) Allau.

llaveiada. m. [llabeiàda] [llebeiàda] (VB) Canal per on baixen els llaveis (vid. llavei).

llefinyós, –sa. adj. [llefinyós] (Po Ta) Delicat, especialment en menjar.

llenat. m. [llenàt] [llinàt] (Ri) Teulat, tant de teula com de llastra. 

llésia. f. [llésia] Església (vid. glésia).

llest,-a. adj. [llést] Un significat específic fa referència a la fusta. La fusta llesta és el contrari de la fusta renugada (vid.).

lleute. m. [llèwte] Llevat per fer la massa de pa.

llibei. m. [llibèi] (VB) (vid. llavei). 

lligadora. f. [lligadóra] (Ri) Dona que lligava les feixines de la sega amb els vencills (vid.), que anava seguint als segadors.

llimó. m. [llimó] (Po) Llimona.

llinat. m. [llinàt] (Po Vl) (vid. llenat) Teulat.

lliró. m. [lliró] (Po) Tros petit d’alguna cosa. Un llironet de coca. Un lliró de roba.

lloca. f. [llòka] (Po) 1. La gallina que cova els ous. 2. loc.: Fer lloca, quan plou i es mulla l’herba estesa abans d’embalar.

llombrígol. m. [llombrígol] (Po) Melic. 

llossa. f. [llòssa] (Po) Cullerot per servir la sopa o un altre menjar líquid.

llufrar. v. tr. [llufrà] (Po) 1. Anar a ficar el nas en afers aliens. Llufrar é fotre els nassos a on no t’han demanat, a on no t’han convidat.  2. Adonar-se, intuir. Ho ha llufrat, que no le ho dives tot.

llugar. m. [llugà] (Ri) 1. Poble. 2. Indret.

llunat, –ada. adj. [llunàt] Persona carregada de rareses.

lluns. m. [llúns] (Ri) Dilluns.

lo. art. [lo] (Po) El. Tot lo dia penquen.

lufar. v. tr. pr. [lufà] (Po) Adonar-se, intuir (vid. llufrar). Se s’arriba a lufar se qué voleu fer, ja no te hi deixarà anar.

madur, –ra. adj. [madú] (VB) Fig. Innocent. Ets un madur! 

magreta. f. [magréta] (VB) Pernil salat. 

mai tant! Expr. [mài tàn] Expressió de sorpresa en relació amb alguna cosa que diu algú altre, com si es tractés d’una exageració. – Jo ja no faig servir mòbil. /  – Mai tant! I no el trobes a faltar?!

maití. m. [maití] (Po) Matí. Aguest maití teniva molta son. 

malaït, –ta. adj. [malaít] [malaíta] (Po) Persona astuta.

malalt, temps _. m. [tèms malàlt] Temps humit i fred, que no acaba de ploure ni d’asserenar-se. Isto temps malalt, ni acaba de ploure ni se’n vol deixar.

maleiar. v. tr. [maleà] [maleià] (Po) Renyar. Queixar-se tot blasmant. No el malees, al xic, que no ha fet res. Què maleies, tu?

malera. f. [maléra] (VB) Roca gran que es desprèn d’un tossal.

malsar. v. tr. [malsà] (Po) Molestar. Joan no para de malsar a Petra, sempre li estira la cua. 

mam. m. [màm] (Po) El beure, especialment amb alcohol.

manipolant, –a. adj. [manipolàn] (Po) Una persona que no és aigua clara, que fa el que sigui per fer anar la gent al seu desig.

manxiula. f. [mantxíwla] Olierca (vid.).

manxó. m. [mantxó] (Po) Aparell per manxar el foc. 

màrfega. f. [màrfega] (Ri) Matalàs de palla que anava al davall del de llana.

martoll. m. [martóll] Fruit de la Fragaria vesca (vid. fragueta, martuall). Maduixa. 

martuall. m. [martwàll] (ROcc) Martoll (vid.).

mastegot. m. [mastegòt] (Vl) Bufetada. 

matalot. m. [matalòt] (Po) Persona una mica basta. 

matxorra. f i adj. [matxórra] (VB) Femella (una vaca o una ovella) que no cria mai. 

maulec. m. [mawlèk] Del gat, quan meule.

medrar. v. intr. [medrà] (Po) Crèixer, els animals, les persones o les plantes. Si plou a la primavera, l’herba medra. Aguest nen ha medrat des de l’estiu. 

meligó. m. [meligó] [miligó] Trèfula menuda, Polygonum aviculare. Molt apreciat pel bestiar de llana.

menar. v. tr. [menà] (Ri) Guiar, conduir. Ja sas menar el cotxe?

menester, haver de _. v. tr. [menesté] (Po) Necessitar. Torna lego que t’haig de menester!

merdereu. adj. inv. [merderèw] (Po) Persona moralment menyspreable.

mesdia. m. [mesdía] Hora del mig del dia, migdia.

messatge. m. [messàtxe] (Ri) Home jove, goiat (a vegades amb connotació despectiva). 

meuca. f. [mèwka] (Po) 1. Moixó nocturn (Tyto alba) que canta quan plou i anuncia que la pluja seguirà (no és el cucut, que anuncia l’aigua quan encara no plou). 2. Prostituta (i per extensió aplicat despectivament).

mi. pron. [mi] Em/me. Pronom àton de complement d’Objecte Directe o Indirecte, de 1ª pers. Les formes no combinades de 1ª i 2ª pers. són mi (1ª pers) i ti (2ª pers), mentre que combinades són me i te: mi va donar la ràdio / me la va donar. En 3ª persona, el complement d’Objecte Indirecte li alterna també amb le, i si amb se: li va donar allò / le ho va donar; si va posar allò / se ho va posar. Com a pronom tònic introduït per preposició, mi no existeix en ribagorçà: a jo no m’agraden els macarrons.

mierques. m. [miérkes] (Ri) Dimecres.

minyó, –ona. m. i f. [minyó] (VB) Nen, -a. 

mirva. f. [mírba] Minva de la lluna. Fase important en la qual es fa bona part de les tasques com ara sacar fusta, fer llenya, sembrar, tallar-se els cabells, etc.

mòfia. f. [mòfia] (VB) Burla, escarni, que hom fa d’algú. T’han fotut una bona mòfia, eh?

moixardina. f. [moixardína] Carrereta (Marasmius oreades). 

moixeta. f. [moixéta] (Ll) Geneta. Mamífer carnisser de la família dels vivèrrids, espècie Genetta genetta, que fa mig metre de llargada sense comptar la cua, és de color pallós o gris amb ratlles negres, i té la cua llarga formant anells blancs i negres, i ungles retràctils.

moixó. m. [moixó] (Po VB) Ocell.

molar. m. [molà] Pedra grossa, normalment més ampla que alta, com a mínim de dos metres de diàmetre.

moll. m. [móll] (Po) Fruit sec (nou, avellana,…) sense la casca.

molla. adv. [mólla] (Po) Got, brenca. No en vui molla, d’ista vianda. No tinc molla gana.

moltó. m. [moltó] (Po) Corder capat. 

moneiar. v. intr. [moneà] [moneià] (Po) Fer el ruc. Què moneies?

montanya. f. [montànya] País d’alçada. El terme no designa una elevació orogràfica sinó que més aviat té un sentit cultural, relacionat amb l’activitat ramadera, forestal, etc. La montanya és on passa el bestiar l’estiu i es parla de la montanya de tal o tal poble (la montanya de Barruera, la montanya d’Erillcastell), en el cas que en tinguen.

monter. m. [monté] (Po) Munt. Un monter de fulles.

morança. f. [morànsa] (Ri) Atemperament del clima, després de molta calor o molt mal temps. Ara cal sembrar, que fa morança.

morralet. m. [morralét] Talec o motxilla, de roba o cuire (vid.), o de pell de corder, on es porten les provisions, medicines, etc.

mosquina. adj. [moskína] 1. Varietat de poma, àcida i molt poc apta per menjar. Amb mesura, afegida a altres varietats, ajuda a aconseguir un grau adequat d’acidesa en la sidra. 2. (Ri) Persona furra, de caràcter poc sociable.

mosset, –a. m. i f. [mossét] (Po Vl) Xic, -a.

muire. v. tr. [múire] (Ri) Munyir.

muixirec. m. [muixirèk] (Po) Mamífer que vola de nit (Pipistrellus pipistrellus).

mutipèries. f. pl. [mutipèries] (Po) Ruqueries, coses de poca importància.

naió. m. [naió] Fruit de la naionera (Vaccinium myrtillus).

naltres. pron. [nàltres] (Po) Nosaltres (var. natres).

navegar. v. intr. [nabegà] Caminar. Hi fa bon navegar, pr’aguest camí. Mi vaig fer mal al peu, però ja navego més bé.

nédio, –a. adj.; m. [nédio] Que l’herba hi és prou alta i encara no hi han estat el bestiar. An aguells trossos encara hi ha nédio. Les vaques van al nédio. La montanya està nédia.

negrell. m. [negréll] Pedra fosca de to verdós d’origen magmàtic, ofita. Un negrell: un roc d’aquest material.

nèvol. m. [nèbol] Núvol. El cel està tapat de nèvols. 

ninera. m. i f. [ninéra] (Ri) Minyona, persona (tradicionalment una xica o una dona) que es cuida de la canalla.

niní, –ina. m. i f. [niní] (Po) Criatura, infant molt menut, en llenguatge infantil. Mira aguella dona que passeia el niní. 

ninou. m. [ninòw] (vid. aninou).

novanta. adj. [nobànta] (ROcc) Noranta.

núguel. adj. [núguel] (Po) Ennuvolat. Avui el dia està núguel. 

núvel. adj. [núbel] (Po) (vid. núguel) Ennuvolat.

nyapir. v. intr. [nyapí] (Po) Lladrar. El gos nyapís a totes hores.

nyaupir v. intr. [nyawpí] (Po) (vid. nyapir).

nyiva. f. [nyíba] (Po) Teixit carnós que cobreix la part alveoloar de les mandíbules, geniva.

nyupir v. intr. [nyupí] (Po) (vid. nyapir).

1. oi. afirm. [òi] (Bu) Sí, oi tant. Sí que va vindre, oi.

olierca. f. [uliérka] [oliàrka] (B Po Ca) Planta càustica (Helleborus foetidus), verda tot l’any i que fa la florida abans que totes les altres, i indica si serà bona o mala anyada segons que la flor tinga de tres a quatre tavelles o de dos a tres. És un remei contra els verdancs (vid.), aplicada sobre la pell però evitant el contacte directe (comentari de Ramon Jordana).

olut. m. [olút] 1. (Du) pl. Arcades, ganes d’orxegar (vid.). 2. (Ta) Rot.

olva. f. [ólba] Herba que queda als sols del paller.

onso. m. [ónso]  Plantígrad, individu del gènere Ursus (vid. osso).

oratge. m. [oràtxe] Temps humit, amb aigua i vent. Fa un oratge que no sembla del mes de juny.

orc, –a. m. i f. [òrk] Que fa coses estrambòtiques. Estrany o difícil. Un país orc. Una casa orca. Una persona orca, o que fa l’orc.

oriol. m. [oriòl] Auró (Acer campestre). Conegut, no pas per la qualitat calorífica de la seua llenya (diu que l’auró va deixar morir a sa mare a la vora del foc -escoltat a Durro-), sinó per la sonoritat de la seua fusta, i per això se’n fan (o se n’han fet) els totxos del ball de bastons de Malpàs (observació de Ramon Jordana). Potser el nom oriol té a veure amb la intensitat de color de les seues fulles a la tardor, grogues o bé roies.

orm. m. [órm] Arbre de la família de les ulmàcies (Ulmus carpinifolia).

orqueiar. v. intr. [orkeà] [orkeià] (Po) Fer l’orc.

ortera. f. [ortéra] 1. Cassola gran de terrissa. 2. Plata gran de terrissa.

orxegar. v. tr. i intr. [ortxegà] (Vl VB) Vomitar. El meu germà ha orxegat durant el viatge cap a Barcelona. 

osca! expr. [òska] Expressió de sorpresa, tan aviat positiva com negativa.

oscur, –a. adj. [oskú] Fosc (vid. escur).

osma! expr. [òsma] Expressió de sorpresa, tan aviat positiva com negativa.

ospa! expr. [òspa] Expressió de sorpresa, tan aviat positiva com negativa.

osso. m. [òsso] Plantígrad, individu del gènere Ursus (vid. onso). 

padella. f. [padélla] (Po) Paella. Para compte que tens la padella al foc.

padellàs. m. [padellàs] (VB) Bocí d’un objecte de terrissa o de teula trencat. Ho feien servir la canalla d’abans per jugar.

país. m. [país] 1. Terra, terreny. É un país de bon llaurar. El país està sec. An ista costera, el país se’n baixa. 2. Entorn immediat, més conegut. Per a algú de la vall de Barravés, per exemple, del país és la gent (o les coses) de la Ribagorça històrica, aproximadament, encara que la vall de Benasc hi pot tindre una posició perifèrica i, segons com, s’hi inclou el Pallars i també l’Aran. 

palanca. f. [palànka] Pont de poca dimensió.

pallada. f. [pallàda] (Ri) 1. Pastura per als animals, feta a base de palla, farina, aigua. 2. Teulat fet de palla de séguel.

pallerofes. f. [palleròfes] (Po) La pela de les llavors, per exemple de gira-sol o de carbassa. 

pallussa. f. [pallússa] (Ri) Tenalla feta de palla trenada, per conservar gra o farina.

palmà. m. [palmà] (Ll) Post travessera col·locada horitzontalment entre dos suports, o collada a la paret, per a posar-hi tota mena d’objectes; prestatge. Deixa el llibre al palmar, que no te’l puga prenre el bord. 

paltigana. f. [paltigàna] (vid. pantigana).

paniquer. m. [paniké] Panical blau (Echinops sphaerocephalus).

paniquera, rata _. f. [ràta panikéra] Mostela (Mustela vulgaris).

pantigana. f. [pantigàna] Insecte ortòpter que salta però no vola. Fig.: estar fart com una pantigana vol dir estar molt tip.

paréixer. v. tr. [paréixe] (Po) Semblar. Mira eixes bromes, mi pareix que avui plourà. 

parió, –ona. adj., m. i f.  [parió] Que fa parell amb un altre de semblant o igual. No trobo mai el parió d’isto mitjó. Isto é parió d’eixo.

parramaco. m. [parramàko] (VB) 1. Pal d’emparrar (tomates o tavelles) a l’hort. 2. (B) Espantall (vid. faramaco).

part dellà. loc. prep. [par dellà] Cap allà. Part dellà aguella font hi ha molt meligó.

patac. m. [patàk] Cop. 

patamoll. m. [patamòll] Terreny inundat o almenys amarat d’aigua d’una manera permanent. Vaig posar els peus en un patamoll i es van esfonsar un pam. 

pati. m. [pàti] Espai, amplitud. Ara que han fet la plaça, tindrem més pati. Fes-mi pati que no se hi cap, al banc.

patracot. m. [patrakòt] Genitals femenins.

patusc, –a. adj. [patúsk] Sapastre, mal traçat, que s’embruta quan fa alguna cosa.

patuscada. f. [patuskàda] Cosa mal feta. 

peal. m. [peàl] Peça interior del calcer, de feltre, a manera de mijó, resistent al fred i a l’aigua.

pelegam. m. [pelegàm] (Po) Bestiar de pèl, no de llana: crabes i crabons.

pepeiar. v. intr. [pepeà] [pepeià] (Po) Una persona, badar quan no ho hauria de fer. Què pepees? 

per antes. loc. [per àntes] (Bu) En temps passats. Per antes no tenívom wifi.

perea. f. [peréa] Mandra. Mi fa molta perea anar a girar l’herba, però ho ham de fer. 

perna. f. [pèrna] Cama i cuixa del rader, especialment d’un quadrúpede.

pernada. f. [pernàda] Un cop de perna.

perneiar. v. tr. [perneà] [perneià] Un quadrúpede, com ara una equa, fer una pernada.

pereós, –osa. adj. [pereós] Que té perea, que no té (mai) ganes de fer res. 

perpedir. v. intr. [perpedí] (Po) (vid. perperir).

perperir. v. intr. [perperí] [pirpirí] (B) Morir.

peterata. f. [peteràta] Excrement de vaca. No xafes la peterata!

piall. m. [pïàll] Fil de lligar. Ateny els pialls que piarem es llenguanisses. 

piar. v. tr. [pïà] Cordar (les sabates, per exemple). Pia-ti es sabates que cauràs.

picó, –ona. adj. [pikó] (Po) (Animal o persona) que té el morro o llavi de dalt més prominent que el de baix.

pieta. f. [pïéta] Normalment tros de roba per lligar mates a l’hort. Lliga la pieta a la tomatera. 

pigal. m. [pigàl] Roc gros. 

pigalada. f. [pigalàda] Cop de pigal, de roc.

pinta. f. [pínta] (Ri) Nata de la llet en’cabat de bullir-la.

pipar. v. tr. i intr. [pipà] 1. Xuclar el fum o un líquid. 2. (No) Expr.: Podràs pipar… Referint-se, irònicament, a una situació amb resultat advers: Se no agafes cap impermeable i t’arribés a ploure… poràs pipar.

piquet. m. [pikét] Una petita quantitat d’alguna cosa sòlida. Un piquet de sal.

pisquina. f. [piskína] (Po) Brega. Loc.: Buscar pisquina, burxar, provocar, emprenyar. 

pisquinaire, –a. adj. [piskinàire] Empipador. 

pitxella. f. [pitxélla] (VB) Gerro de terra cuita, envernissat, que té una ansa i un broc a la part superior. Haig posat vi a la pitxella.

ploure. v. tr. [pllòwre] Ploure. Pllou a la pllaça. L’entrada fa referència a la característica palatalització ribagorçana, avui menys conservada a l’àrea oriental, de -l- travada en cl, gl, pl, bl, fl i fins i tot rl: cllau, arregllar, plloure, bllanc, fllora, parllar. 

pollineria. f. [pollinería] (Po) Ganes de jugar.

poloi. m. [polòi] (Sp) Gall dindi. 

polseguera. adj. inv. [polseguèra] (Se) Persona de poc profit. É un polseguera, no fa senó carallear.

popar. v. tr. [popà] (Po) Popar. Faig popar al nen cada tres hores. 

poralla. f. [poràlla] Conjunt de volàtils de corral, com ara gallines, oques, ànecs, etc.. 

potregal. m. [potregàl] Fang que cobreix un camí, un carrer, una passera, etc. Avui que ha plogut hi ha molts potregals. 

potxa. f. [pòtxa] (Ri) Butxaca.

potxaca. f. [potxàka] (Ri) Butxaca.

potxó. m. [potxó] (Po VB) En donar-li la medalla, el ciclista li va fer dos potxons. Els potxons s’acompanyen d’abraçades. 

prenre. v. tr. [pénre] Prendre. Vaig prenre una barra de pa. 

prest. adv. [prèst] (ROcc) Aviat. Me’n vaig a dormir, que demà m’haig de llevar molt prest. 

prim, -a. adj. [prím] Oposat a retjo, –a (vid.). Aigua prima: aigua poc profunda (comentari de Joan Casimiro). Terra prima (terra poc consistent o pobra en nutrients, oposat a terra grassa). Herba prima: una varietat d’herba molt menuda amb propietats medicinals (observació de Ramon Jordana, de Malpàs). Cosins prims: parents pel fet que els respectius pares són cosins.

primal, –a. adj. [primàla] (Po) Oví que té dos anys. Tinc 50 primales al ramat.

primentó. m. [primentó] Pebrot. Als caragols hi posarem primentó, tomata i ceba. 

prinyó. m. [prinyó] Pruna. As barreres se hi fa prinyons.

propi. m. [pròpi] (Po) Persona encarregada de portar un avís d’una casa a una altra.

provant, -a. adj. [probàn] [probànta] Que prova, que té efectes beneficiosos per a la salut o per al benestar. Una herba provanta: una herba medicinal.

prun. m. [prun] Pruna. As barreras se hi fa pruns. 

puial. m. [puiàl] Monter, gran quantitat. Teniva un puial d’ametlles per torrar. Hi era un puial de gent.

puiar. v. tr. [puià] Pujar. Representa el cas del tractament -i- com en roi, -a; goi; (el mes de) mai; goiat, etc. És a dir allà on el cat. estàndard faria el so representat, en Alfabet Fonètic Internacional, com [ʒ] de [puʒà] o [ʧ] de [màʧ], i el ribagorçà fa [j]: [pujà] [màj].

quartís. m. [kwartís] (Po) Esquella gran, més estreta de la boca, que fa un so greu, com les que es posen al coll dels crabons(vid.) o crestons (vid.) que guien un ramat. Posa el truc al crestó. 

quinze–cents, –es. adj. [kinzeséns] (Po Ri) Mil cinc-cents. A ca del Ros teniven quinze-centes ovelles. Això es pot fer amb altres nombres: deu-centes, onze-centes… 

rabassa. f. [rabàssa] (VB) Soca d’un arbre. Normalment se’n diu del que queda quan has fet caure un arbre. Ham trobat una rabassa de ginebro. 

rabinós, –a. adj. [rabinós] (Po Ra) Rabiós. Que es deixa emportar fàcilment per la ràbia.

rader, –a. adj. [radé] Darrer. Ells foren es raderes persones a entregar-ho.

raguatlla. f. [ragwànlla] (Bo) Pedra xica de les que constitueixen una paret construïda.

rallassa. f. [rallàssa] Roca roia, llastrosa, característica per traçar una línia d’estrats paral·lela a l’eix pirinenc que, a la Ribagorça, va del Coll de Fades de Sas fins a Coll de Fades de ca de Fades, cap a Urmella.

raller. m. [rallé] Roca llastrosa.

ramal. m. [ramàl] Corda, especialment per menar un animal.

ranós, –osa. adj. [ranós] (B Go) Boig, que pateix una afecció neuronal i fa moviments constants en cercle; aplicat al bestiar.

rantina. f. [rantína] (VB) Rentina (vid.). 

rantiner. m. [rantiné] Rentiner (vid.).

raonar. v. intr. [raonà] [ragonà] (vid. enraonar) Parlar. 

rastanot, –a. adj. [rastanòt] Persona malcarada, furra.

rebombori. m. [rebombòri] (VB) Soroll. A la discoteca hi ha un rebombori…

rebui. m. [rebúi] El que es deixa, o queda apartat, per menor qualitat o menor capacitat. Un rebui d’ovelles: un escabot o un ramat de les que ja són molt velles o malaltes.

rebuiar. v. tr. i pr. [rebuià] 1. Separar el rebui de la resta. 2. v. pr. Separar-se, diverses ovelles, perquè no poden seguir les altres. Les ovelles velles si rebuien.

recristianau. expr. [rekristinàw] Renec. Recristianau, la canalla no fan res al dret.

regatzera. f. [regatzéra] Un puial (vid.), una bona quantitat d’alguna cosa. Una regatzera de llenya.

reguerill. m. [regueríll] (Po VB) Curs o raig d’aigua prim (o un riu amb molt poc cabal). A la secla hi sol baixar un reguerill d’aigua. Obre la xeta i deixa que baixe un reguirill. 

reïra de Déu! expr. [reíra de déu] Renec o expressió de sorpresa negativa.

relenc, -a. adj. [relénc] Humit, -da. Cal esperar que faiga una calrada, que l’herba encara é relenca tà arrengar-la.

releus. m. pl. [relèws] (Po) Sobres de menjar que queden al plat. Canalla! No deixeu releus!

relluent, –a. adj. [relluén] Que fa lluentor. Fig.: net i polit.

rentina. f. [rantína] [rentína] Resina en general, però més freqüentment referida a la de les coníferes.

rentiner. m. [rantiné] [rentiné] Peça de fusta de pi negre (el tronc o un camal) molt abundosa en rentina. T’ha quedat molt ferm ixo rentiner, quan l’encengues farà una bona brandera. 

renugat, –da. adj. [renugàt] Que fa nusos i és irregular (referit a la fusta específicament).

repent, de _. adv. [de repén] (LP) Tot seguit, de seguida. Puia de repent que ti’spero a dalt.

restiput. f. [restipút] Pudor de cremat. 

retjària, -a m. [retxària] Distància entre les dos cares d’un cos pla, o diàmetre d’un cos cilíndric. Sis pams de llarg, dos d’ample i mig de retjària. Una sirga o un ramal d’una bona rejària.

retjo, -a. adj. [rétxo] Que té retjària.

revell. m. [rebéll] (Po) Rellotge despertador. Isto revell no va guaire bé, no m’ha sonat a l’hora. 

reverta. f. [rebèrta] (Ma VB) Diversió. La canalla no tenen senó la reverta al cap.

reverter, a. adj. [reberté] (B) Persona donada a la reverta (vid.).

rexauxera. f. [retxawtxéra] Diversió. 

riguirill. m. (vid. reguerill).

risca. f. [ríska] Fragment de palla, especialment les arestes del cereal, aspres i punxentes. Pot ser incomptable (p. ex. hi ha molta risca) o comptable (p. ex. m’ha entrat una risca a davall de la camisa).

risteput. f. (vid. restiput).

rogle. m. [ròglle] [ròggle] (SO) Cércol, rogle. 

roi, –a. adj. [ròi] (Po VB Vl) (vid. faig) Designa un color que, en termes estàndard, pot anar de marró/ocre fins a roig/vermell. Tinc una samarreta de color roi. La gata roieta.

roll. m. [róll] 1. Raig (d’aigua). Ix un roll d’aigua com el canell. 2. Secció de tronc cilíndrica. 3. Cilindre de pedra o de metall que que es fa passar per un tros llaurat, per a estorrocar i aplanar la terra.

ros. m. [ròs] (Go) Aigualada (vid.) o rosada de la nit. Es conserva en l’expressió prendre el ros: fa referència al fet de remullar-se en la rosada de la matinada de Sant Joan. Era costum, a punta de dia, despullar-se i remullar el cos a l’herba humida de la nit. Aquesta humitat, diu que té unes propietats particulars en relació amb la salut i el bon estat del cos. També per Sant Joan a punta de dia, es pot anar a rentar-se a la font perquè l’aigua té propietats beneficioses.

rosteta. f. [rostéta] Tall de cansalada cuita. 

rourera. f. [rowréra] Bosc de roures.

sabet. adj. [sabét] (Ri) Qui sap alguna cosa de cultura o d’algun ofici.

sacar. v. tr. [sakà] (Po) Traure. Saca els trastes del mig que no puc passar. Sacar fusta del bosc.

safareig. m. [safaréi] (B) Rentador de la roba, llavador (vid.). Remarquem la ponunciació [-ei] (vid. faig).

sagall, –a. m. i f. [sagàll] (Po) Cabra o cabrit d’un any. La sagalla era roia. 

sagalló. m. [sagalló] (Ca) Larva de la mosca, cuc de la carn morta o de les ferides cucades (vid.) dels animals.

saldoni. adj. [saldòni] (Po) Sibec (vid.).

saltic. m. [saltík] Llangostre (vid.).

saltirec. m. [saltirèk] Llangostre (vid.).

sanar. v. tr. [sanà] (Po) Sanar, castrar. Un toro sanat.

sangardall. f. [sangardàll] Rèptil saure de diferents espècies de la família dels lacèrtids, de mida mitjana o gran. El sangardall va dir a la sangardilla de trobar-si dimarts p’a prenre el sol.

sangardilla. f. [sangardílla] (VB) Rèptil saure de diferents espècies de la família dels lacèrtids, de mida petita o mitjana. La sangardilla no sabeva que el dimarts nevaria i si va perdre a la neu.

sapte. m. [sàpte] (Ri) Dissabte.

sariana. f. (sahariana). [sariàna] (Po) Jaqueta del tipus abric. No puc viure sense la meua sariana.

sarjat. m. [sartxàt] (Po) Sarpat. P’a brena, vaig agafar un sarjat de nous. 

sarjé. m. [sartxé] (Po) (vid. jarsé). 

sarpeiar. v. tr. [sarpeà] [sarpeià] Fer sarpades, esgarrapar.

sarrons. m. pl. [sarróns] Borraines, varietat d’herba semblant a l’espinac que es fa prop dels pletius, apreciada pel bestiar i també a la cuina.

sassero, –a. adj. [sassèro] (Po) 1. Persona bruta. 2. Persona xafardera.

secla. f. [sékla] [séklla] Canal de reg.

seguir. v. tr. [seguí] 1. En un sentit comú, fa referència al fet d’anar al darrere d’algú, o al llarg d’un camí o trajecte, etc. 2. En sentit específic vol dir, el bestiar, menjar-se l’herba de determinat indret, amb un matís d’accío habitual. Istos bancals els seguissen a la tardaor.

sereny, –a. adj. [serény] Que té salut i bona disposició. Especialment en animals que es crien a casa. Aguestes vaques són serenyes.

serri. m. [sèrri] Fem sec d’ovella amb consistència de pols que es fa a la pleta o al pletiu, en temps eixut, molt apreciat per la seua potència com a adob.

sestellí. m. [sestellí] (Bo) Estalzí (vid.).

sibec, –a. adj. [sibèk] (Po) Persona fata. 

sigotada. f. [sigotàda] (Po) Fuetada, patac, clatellada. La corda està molt tibada, se si trenca ti pegarà una sigotada.  

sobatre. v. tr. [sobàtre] (Po) Sacsar. Sobat l’orxata, que agafe el gust. 

sobrevetlla. f. [sobrebénlla] Dos dies abans. La vetlla de Nadal é la sobrevetlla de Sant Esteve.

sols. m. inv. [sòls] El fons. Mi va tocar seure al sols de la sala. Es diaplorins mi van arrossegar cap al sols del prat.

soneiar. v. tr. i intr. [soneà] [soneià] Somiar.

sonsoneiar. v. intr. [sonsoneà] [sonsoneià] (Po) Parlar entre dents, murmurar. Rumorejar. Ja fa dies que sonsoneen que es deurà fer una plaça nova.

sostregar. v. tr. [sustregà] (Po) Sacsar. Sostrega l’orxata, que agafe el gust. 

sovent. adv. [sobén] (Po) Sovint. Mi diuen sovent que soc un sibec. 

sumarrar-si. v. intr. [sumarrà si] 1. La llet, fer-se malbé en coure-la. 2. (Ri) Qualsevol cosa que cuinem al foc, cremar-se. Expr.: Lo que de pressa si cou, sumarrat si menja.

supo-supo. m. [súpo súpo] Trobar-se amb algú de cop i volta. Vaig girar la cantonada i vaig fer supo-supo amb Paula, si va escunçar així. 

surrera. f. [surréra] (Ll) Diarrea.

ta. m., pl. tans.  [tà] [tàns] Nus de la fusta, més resistent al tall o a la tatxa, i més fosc que la resta. No hi clàvegues astí la tatxa, que hi ha un ta. Recollit a Boí: Diu que Sant Josep, que era fuster, quan va morir va dir: ho perdono tot senó es tans de la fusta de pi.

tà. prep. [ta] (Po) Preposició que indica finalitat o direcció i dates assenyalades. Tà io que no vindrà. Tà taleiar-te’n, puia-te’n ta astí damont. Tà Nadal vinrem a dinar. Pròpia del ribagorçà occidental; en el central (Po), s’usa preferentment p’a; en la part occidental (VB) s’usa pr’a.

taient, –a. adj. [taién] [taiénta] (B) Persona amb prou intel·ligència i força d’esperit per afrontar situacions noves.

taleiar-si (de). v. intr. [taleà si] [taleià si] (Po Vl) Adonar-se d’alguna cosa. Talea-te’n, el camí va per davall de la roca roia. Te n’has taleat que han apuiat es macarrons i han abaixat la tomata?

tampanada. f. [tampanàda] Patacada. Tè ferides a la cara, l’altre dia si va pegar una tampanada en sortir del bar, anava gat. 

tampeió. m. [tampeió] (vid. tampelló).  

tampella. f. [tampélla] (Po) 1. Porta d’armariet. 2. Tampelló (vid.). 

tampelló. m. [tampelló] Contravent (vid.). 

tanós, –osa. adj. [tanós] Que fa tans. La fusta de pi é molt tanosa.

tantost. adv. [tantòst] (Po) 1. Ben aviat, de seguida. 2. Tan aviat, quasi. Quan févom baixar es vaques al nédio, tantost mos passaven al davant. 

tapaboques. m. [tapabóques] (Po) Peça de roba que cobreix la boca i el voltant del coll. Bufanda. Posa’t el tapaboques, que t’enreularàs. 

taradanya. f. [taradànya] Tela d’aranya. 

taradanyer. m. [taradanyé] Tela d’aranya, especialment quan és abundant. 

tardaor. f. [tardaó] [tardagó] Tardor.

tardi. f. [tardi] Tarda. Es conserva pertot, però especialment a ROcc. Loc.: de tardi, a la tarda. Vos passarem a vere de tardi.

tarna. f. [tàrna] (Po) 1. Pedaç, tros de roba. Ha apariat una camisa amb una tarna. 2. Ascla de llenya. Haig fet tarnes pr’al foc. 

tarter. m. [tarté] Pedregar. Estesa de rocs. Fig.: qualsevol acumulació abundant de coses comptables, un tarter de quartos, un tarter de gent.

tartera. f. [tartéra] Pedregar. Estesa de rocs.

taupa. f. [tàwpa] (Po VB) Talp. La taupa ha forugat a la vora de la secla. 

tavella. f. [tabélla] (Ll Po VB) Beina de lleguminosa. Tavella de fesol. L’esgelagra fa unes tavelles xiques. 

tavelleta. f. [tabelléta] (Po) Tavella de fesol (se sol utilitzar el diminutiu en aquest cas, mentre que tavella (vid.) és un genèric per a les lleguminoses). No m’agraden les tavelletes amb pebre. 

terrabastall. m. [tarrabastáll] (Po) 1. Sorollada. Han caigut totes les cassoles de damont de la taula i han fet un bon terrabastall. 2. Persona que per allà on passa ho remou tot. 

tesa, a _. loc. [a tésa] (Regar) per inundació. De la secla sempre si rega a tesa.

testarrut, –da. adj. [testarrút] (Po) Tossut. Tinc un amic molt testarrut.

teulís. m. [tewlís] (Po) Bocí de teula trencada. 

ti. pron. [ti] Et/te (vid. mi).

tibat, –da. adj. [tibàt] (Po) Persona orgullosa.

tinyol. f. [tinyòl] (Po) Pa de quilo o més, normalment aplanat (vid. tonya).

tissó. m. [tissó] (Ll Po) Tronc. Pr’a encendre ti cal tissonets i rametes dels fullats. Quan s’ha encès ja hi pots posar tissons més grans.

tocino. m. [tussíno] (Po) Porc. Per antes a cada casa criaven algun tocino.

tondre. v. tr. [tóndre] (Ig) Xollar.

tonedor. m. [tonedó] (Ig Po) Persona que xolla. Una colla de tonedors, de xolladors. 

tonya. f. [tònya] (Ri) Pa de quilo o més, normalment aplanat (vid. tinyol).

torbera. f. [turbéra] (Po) Brufada. Ve-la com baixa, la torbera de Caldes.

torell. m. [toréll] Barró de la retjària del braç i de llargada mitjana, que s’obté, per exemple del freix, quan es fa fulla.

torlla. f. [tórlla] (Bo) Merla. Torlla gavatxa: varietat de merla de color més clar que l’ordinària. Torlla aiguadera: varietat de merla que té el pap blanc i la resta de plomatge negre.

torranassos. adj. [torranàssos] (Ri) Persona de qui no se’n trau res de clar.

torroll. m. [torróll] 1. Pinyol de la fruita. 2. Passador que tanca el collar de l’esquella. 

torrollar. v. tr. [torrollà] Posar el torrol a un collar. 

torterol. m. [torteròl] (Vl) Turmell. M’haig fet una torta al torterol. 

tos, a _. loc. [a tòs] Sobre el cap: llaurar a tos, llaurar amb el jou posat al cap, agafat a les banes (vid. bana), oposat a llaurar a coll (amb el jou sobre el coll). Llaurar a tos era una manera d’aprofitar més la força dels bous en terrenys aspres.

tossada. f. [tossàda] Cop de cap.

tosseiar. v. tr. [tosseà] [tosseià] Fer tossades, acometre a cops de cap.

totx. m. [tòtx] (Po Vl) Bastó. Agafo el totx pr’anar a guardar el bestiar. 

totxada. f. [totxàda] (Po) Cop de totx. Fig.: estafa o preu excessiu que hem pagat.

trafegar. v. tr. i pr. [trafegà] (Cs Po) Foraviar. S’ha trafegat la pala, no la trobo. Haig trafegat la meua llibreta.

trafulca. f. [trafúlka] (VB) Engany. M’has fet trafulques, carnús. 

tramasseiar. v. tr. [tramaseà] [tramaseià] (Po) 1. Xarrar sense senderi. Ell no feva senó tramassear i no s’anteneva res. 2. Anar d’ací entà allà. Ham anat a Barcelona i no ham parat de tramassear tot lo dia.

trambaneiar. v. intr. [trambaneà] [trambaneià] (Po) Anar d’ací entà allà sense fer res de profit.

trapa. f. [tràpa] (VB) Forat fet al trebol d’un paller, arran de paret, per a llençar herba o palla, des de dalt, a dins del rastell.

traveta. f. [trabéta] (Ri) Peça triangular de roba que va cosida sobre la costura que uneix la butxaca amb els pantalons, per a protegir-la i evitar que la butxaca es desprenga.

trèfola. f. [trèfula] Trèvol.

tribana. f. [tribàna] (Ri) Barrina per a fusta.

tribulossi. m. [tribulòssi] (Ll Po) Molt soroll. Debatori. Lo jovent fa molt tribulossi. Ham colat del bar perquè no podévom parlar del tribulossi que hi era.

tricot. m. [trikòt] (Cs Po) Jersei. 

trinar. v. tr. [trinà] (VB) (vid. xinar) Estirar els cabells. Cada maití ma mare mi trina el pèl. 

tringola. f. [tringòla] 1. (Ri) Campaneta que es fa servir per avisar que vinga algú. 2. En llenguatge col·loquial eufemístic, penis de l’home. 

tringoleiar. v. intr. [tringoleà] [tringoleià] Pepeiar, actuar amb poca traça o sense senderi, a causa de l’edat.

tripó. m. [tripó] Testicle. 

tronada. f. [tronàda] (Po) Tempesta amb trons. 

trossa. f. [tròssa] (Po) Feix lligat de branques o de llenya prima. Vés a buscar una trossa de freix, que encenrem el foc. 

truc. m. [trúk] (Po) Esquella cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que es posen al coll dels bous, dels moltons, o dels crabons(vid.) o crestons (vid.) que guien un ramat. Posa el truc al crestó. 

truitada. f. [truitàda] Truita d’ous.

trumfa. f. [trúmfa] (Po VB) Patata. Ahir p’a sopar vaig menjar truitada de trumfes. 

tustar. v. intr. [tustà] (Po) Fer trucs a una porta, a una finestra, etc., per demanar que obren. Ia pos tustar, tu, se no hi ha digú!

txera. f. [txèra] (Po) Foguera. Vaig fer una txera però si va apagar. S’usa més habitualment per a denominar un foc a l’exterior. La llenya de freix fa bona txera.

ulierca. f. [uliérka] (vid. olierca).

vai! Excl. [bài] Exclamació de sorpresa o de lament, segons l’entonació i el context.

valtres. pron. [bàltres] (Po) (var. vatres, vid. naltres) Vosaltres. 

ve–lo (/-la/-los/-les). loc. [bèlo] (Po) Expressió que demana l’atenció sobre alguna persona o cosa, com qui diu «mira-te’l/-la». Ve-lo, quin goi que fa! Amb un complement neutre es fa ve-te-ho [bèteu].

velló. m. [belló] (Du) Tota la llana junta d’una ovella quan ha estat xollada. També es pot dir del cabell d’una persona. Quan diem que algú porta un bon velló, volem dir que porta uns cabells llargs i abundants.

vencill. m. [bensíll] (Du) Corda o reunió de cert nombre de canots (vid.) de palla, de fils de cànem, d’espart, de materials sintètics, etc., torçats plegats formant una corda, flexible, d’una retjària (vid.) variable. Fa referència específicament al que s’utilitzava per lligar feixines durant la sega.

venre. v. tr. [bénre] Vendre. Exemplifiquem aquí el cas de prenre, entenre, estenre…, tots sense -d- ([-énre]), i com cenra (però en canvi mandra).

verdanc. m. [berdànc] (Ma Ta) Bony que apareix al coll, gangli inflamat, atribuït a un mal gest.

vergada. f. [bergàda] Cadascuna de les llates que van de biga a biga en sentit del pendent i que sostenen les teules.

verrir. v. tr. [berrí] El verro, cobrir la verra.

vetlla. f. [bénlla] El dia anterior, especialment d’un dia assenyalat (la vetlla de Nadal…) (vid. sobrevetlla).

vetllar. v. intr. [benllà] (Du) 1. Anar a passar una estona, havent sopat, a una altra casa. 2. Passar la nit sense dormir. 

vianda. f. [biànda] Plat d’arròs, pasta o llegums, cuits en brou o en aigua amb algun condiment, normalment amb carn. Versió ribagorçana del que en altres indrets en dirien escudella o olla barrejada. 

videll, –a. m. i f. [bidéll] (Du) (vid. vedell).

vírtic, –ga. adj. [bírtik] (Go Ig) Que està en tensió, una persona o animal, com ara per una situació de refús o temor. Quan l’han de punxar, només de vere el metge ja si fot vírtiga.

visella. f. [bisélla] Conjunt de plats, plates, i altres recipients de servir menjar.

volandrina. f. [bolandrína] Moixó migratori (Hirundo rustica) de cua en forc, que fa nius al davall de ràfels, trebols, etc.

volandrins. m. [bolandríns] Carreretes. Ham anat a plegar volandrins. 

volter. m. [bolté] (Go) Moixó carronyaire, Gyps fulvus o Aegypius monachus.

votura. f. [botúra] (Po) Automòbil gran i ostentós. Si tingués quartos mi compraria una gran votura, elèctrica.

vria. f. [bría] (VB) Individu de bestiar gros (vaca, equa, mula…), especialment del que es cria per al servei i la utilitat de l’home.Fes girar es vries pr’amont!

vuixiga. f. [buixíga] (Ri) 1. Berruga. Si tens alguna vuixiga, has d’anar a prendre el ros. 2. Butllofa. Necessito un tros d’esparadrap, que m’ha eixit una vuixiga al peu. 3. Veixiga, bufeta. 

vultre. m. [búltre] (VB) Volter (vid.).

xafatolls. adj. [txafatólls] Persona que inspira poca confiança en el que diu.

xanculler. m. [txankullé] (Po) Lloc enfangat. El camí s’era fet un xanculler de tant ploure. 

xanguller. m. [txangullè] (VB) Barrera amb barsers grans. Haig entrepussat i haig caigut de cap al xanguller.

xant. m. [txàn] (Po) Gemec, so planyívol, inarticulat. El gemec dels trémols quan fa vent. 

xantar. v. intr. [txantà] (Po) Gemegar. El xot no para de xantar.

xarrar. v. intr. [txarrà] (Po) Parlar (informal).

xarxós, –osa. adj. [txartxós] (ST) Mal vestit, descurat i brut. Fa referència al vestit, a la roba.

xautar. v. intr. [txawtà] Vindre de gust (una cosa, una mica per caprici). Ja hi aniran, si els xauta.

xeta. f. [txéta] (VB) Aixeta, canella.  

xic, –a. m i f. [txíka] (Po) Nen o nena, o jove; adj. De poca grandària.

ximar. v. tr. i intr. [tximà] 1. (Po) Beure, especialment en sentit informal. Vam anar de festa i vam ximar una mica. Té un matís com volent dir «beure però poquet», encara que pot prendre un sentit irònic. 2. (No Ri) Un dipòsit o un recipient, perdre líquid a manera de transpiració. Isto dipòsit xima, veus la taca?

xinar. v. tr. [txinà] Estirar fort especialment dels cabells. Se va enfadar i li va xinar els cabells.

xinel·la. f. [txinèla] (Po) Espardenya lleugera de roba forta, de sola plana generalment de goma (en denominació popular actual, unes xinel·les són anomenades «xines»).

xinxirimalles. f. [txintxirimàlles] (Ma Po) Persona poc seriosa, que no té formalitat en res. Vindria a ser un baldragues, com ara un sibec, que no fa sinó caralleiar.

xiquet, –a. m i f. [txikét] (Po) Nen, -a. 

xiulit. m. [txiwlít] So que es fa en xiular.

xixinada. adj. [txitxinàda] (Du) (Aigua) oxigenada. 

xollar. v. tr. [txollà] (Po) Tallar arran els cabells, el pèl, la llana (d’algú o d’algun animal), tondre. Portes els cabells molt llargs, t’haries d’anar a xollar.

xot. m. [txòt] Moixó nocturn (Athene noctua).

xut. m. [txút] 1. Xot (vid.). 2. En llenguatge eufemístic, genitals femenins.